Lo robot Ted de Naïo
Lo robòt Ted © Naïo

L'entrepresa Naïo Technologie comercializa de robòts agricòlas. Aqueles apleches permeton de deserbar mecanicament las culturas.

Oz es lor primièr robòt. Pichon, s'adreça principalament al ortalièrs.

Plan mai gròs Dino s'adreça el a los qu'explechan de susfàcias mai importantas. Pesa 600 quilograms, a una autonomia de 4 a 8 oras e pòt trabalhar, en un passage, sus de faissas de 2,70 mètres de larg. Un vintenat son ja en activitat de pel mond. Es estat comercializat pel primièr còp en 2017.

Ted s'adreça als vinhairons. Coma sos dos companhs Oz o Dino permet de deserbar mecanicament las culturas. Pesa 900 Kg, son autonomia pòt anar fins a uèch oras.

Los robòts de Naïo son equipats de camèras que lor permeton de reconeisse las plantas cultivadas, un GPS lor permet de se localizar amb precision, son electrics.

Los robòts Oz e Dino

Los robòts Oz e Dino de Naïo Technologie en 2020


Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.