Lo robot Ted de Naïo
Lo robòt Ted © Naïo

L'entrepresa Naïo Technologie comercializa de robòts agricòlas. Aqueles apleches permeton de deserbar mecanicament las culturas.

Oz es lor primièr robòt. Pichon, s'adreça principalament al ortalièrs.

Plan mai gròs Dino s'adreça el a los qu'explechan de susfàcias mai importantas. Pesa 600 quilograms, a una autonomia de 4 a 8 oras e pòt trabalhar, en un passage, sus de faissas de 2,70 mètres de larg. Un vintenat son ja en activitat de pel mond. Es estat comercializat pel primièr còp en 2017.

Ted s'adreça als vinhairons. Coma sos dos companhs Oz o Dino permet de deserbar mecanicament las culturas. Pesa 900 Kg, son autonomia pòt anar fins a uèch oras.

Los robòts de Naïo son equipats de camèras que lor permeton de reconeisse las plantas cultivadas, un GPS lor permet de se localizar amb precision, son electrics.

Los robòts Oz e Dino

Los robòts Oz e Dino de Naïo Technologie en 2020


Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.