Ze Combi
Basas logisticas de proximitat talas qu'imaginadas per Ze Combi

La societat Ze Combi fondada en 2016 per Cédric Giraud, Francis Allouche e Claude Morellon a Tolosa, s'aprèsta en 2021 après cinc ans de desvolopament, a testar son veïcul electric de liurason. Trabalharà per aquò amb de grands actors del domèni.

Es tota la cadena logistica urbana qu'es estada tornarmai pensada pels fondators de Ze Combi amb per ambicion de propausar un mejan eficaç per assegurar las liurasons del darrièr quilomètre en mitan urban.

Los veïculs son d'en primièr electrics, donc decarbonats, e de pichonas dimencions. Lor autonomia es de 80 quilomètres per una velocitat maximala de 50 km/h. De caissas especialas aisidas de manejar son estadas concebudas per contenir las merças. Cada veïcul ne pòt conténer doas. La carga utila totala es de 400 kg.

La solucion de Ze Combi comprend tanben la creacion de basas logisticas a l'interior de parkings en vila.

La societat prevei d'entamenar la comercializacion de son ofèrta a la fin de l'an.


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.