L'ISAE-Supaero, Airbus e ArianeGroup an anonciat al salon de l'aeronautica del Bourget de 2017 lor volontat de crear una cadièra de recèrca dedicada als concèptes espacials avançats.

Aquela cadièra, deuriá prene la forma d'un Space Advanced Concepts Laboratory (SAC Lab). Serà associada al departament Conception et conduite des véhicules aéronautiques de l'ISAE-Supaero a Tolosa. Serà patrocinada per las doas entrepresas Airbus e ArianeGroup per almens per cinc ans, fins a 2022.

La tòca es de desovolopar de tecnicas per permetre d'entreténer los satellits en orbita, d'assemblar de structuras o d'estampar en tres dimensions dins l'espaci. La concepcion d'estructuras espacialas abitablas, los sistèmas de propulcions o las relacions òme-robòt son tanben al programa.

La creacion d'aquela cadièra permetrà de comolar un voide en Euròpa ont i a pas de centre de recèrca d'aquela mena.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.