Lo parafòil de K-Line

La societat Airseas ven de signar (junh de 2019) amb l'armator japonés Kawasaki Kisen Kaisha (K Line) un contracte per equipar 50 vraquièrs amb de velas de traccion.

La societat Airseas basada a Tolosa s'es donada per prefach dempuèi 2016 de trobar de solucions per melhorar lo bilanç carbòni del transpòrt maritim en esplechant l'energia del vent.

Lo engenhaires desvolopèron per aquò un sistèma que permet en foncion de la meteorologia d'indicar lo moment ont l'utilizacion del parafòil ven profitabla e, automaticament, de lo metre en foncion. Las velas fan entre 500 e 1 000 mètres cairats.

Mestrejan uèi pro lor tecnica per poder vendre una solucion industrialament profitabla. Permet d'esparnhar entre 20 % e 40 % de carburant e de limitar en consequéncia las emissions de CO2 dels batèls tot en fasent mermar los còsts.


Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.