Lo parafòil de K-Line

La societat Airseas ven de signar (junh de 2019) amb l'armator japonés Kawasaki Kisen Kaisha (K Line) un contracte per equipar 50 vraquièrs amb de velas de traccion.

La societat Airseas basada a Tolosa s'es donada per prefach dempuèi 2016 de trobar de solucions per melhorar lo bilanç carbòni del transpòrt maritim en esplechant l'energia del vent.

Lo engenhaires desvolopèron per aquò un sistèma que permet en foncion de la meteorologia d'indicar lo moment ont l'utilizacion del parafòil ven profitabla e, automaticament, de lo metre en foncion. Las velas fan entre 500 e 1 000 mètres cairats.

Mestrejan uèi pro lor tecnica per poder vendre una solucion industrialament profitabla. Permet d'esparnhar entre 20 % e 40 % de carburant e de limitar en consequéncia las emissions de CO2 dels batèls tot en fasent mermar los còsts.


Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.