BAe 146, Wright Electric
Avion BAe 146 © Wright Electric

La societat Wright Electric basada als Estats Units, a per ambicion de descarbonar lo transpòrt aerian. Per aquò far desvolopan de motors electrics.

Lor objectiu primièr es d'equipar un avion BAe 146. Aquel aeronèf possedís quatre motors e pòt carrejar fins a 100 passagièrs sus de distàncias cortas.

La durada de vòl de l'aparelh despassariá pas una ora.

Los engenhaires de Wright Electric preveson d'efectuar de tèsts en condiccion reala d'un de lors motors montat sul BAe 146 en 2023. Tres motors demorarián donc encara non electric.

En 2024 passarián a dos motors electrics, la mitat, e a quatre, donc la totalitat, en 2025.

Preveson de metre en servici aquel primièr avion a zèro emision que nomman lo Wright Spirit en 2026.

Après 2040 considèran que los vòls efectuats sus de distàncias inferioras a 1 200 km se podràn far sens emissions mercés als motors que desvolopan.


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.