ZEROe Airbus
Avion zèro emission tal qu'imaginat en 2020 pel constructor Airbus © Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas per presentar sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission. Lo grop industrial debutèt las recèrcas sul subjècte en 2018, jol nom de programa ZEROe.

Son divèrsas tecnologias que seràn necessàrias per fin de poder produsir un tal avion, mas es ben l'idrogèn que serà versemblablament emplegat coma sorsa d'energia primaria.

Los motors serián ibrids. L'idrogèn seriá utilizat coma combustible dins de turboreactors o de turbopropulsors adaptats, mas aqueles motors serián demai sostenguts per d'energia electrica, ela tanben produsida per d'idrogèn via de pilas a combustible.

Una de las constrenchas màger qu'i son confrontat los engenhaires es la gestion del stocatge de l'idrogèn en vòl. Per aquò far, l'organizacion generala de l'estructura de l'aeronèf es de tornar pensar.

Lo 15 de decembre lo constructor desvelava una configuracion dicha « pod ». Aquí preveson d'equipar l'avion de siès turbopropulsors a idrogèn e amovibles. Lor amovibilitat permetriá una melhora mantenença al sòl.

Airbus prevei de brevetar aquesta configuracion d'aicí la fin de l'an 2020.

Las recèrcas son en cors sus d'autras configuracions e lo constructor europèu prevei pas de prene una decision definitiva sus las tecnicas d'emplegar en producion d'aicí a 2025. A aquela data los primièrs demonstrators deuriàn èsser disponibles.

Una eventuala mesa en servici comerciala dels primièrs aparelhs es ela prevista per 2035.


La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Pedagogia : 'Enfanças'

En 2012 lo Centre Regional de Documentacion Pedagogica (CRDP) de l'acadèmia de Montpelhièr publicava un document a destinacion dels joves lectors Enfanças.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.