ZEROe Airbus
Avion zèro emission tal qu'imaginat en 2020 pel constructor Airbus © Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas per presentar sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission. Lo grop industrial debutèt las recèrcas sul subjècte en 2018, jol nom de programa ZEROe.

Son divèrsas tecnologias que seràn necessàrias per fin de poder produsir un tal avion, mas es ben l'idrogèn que serà versemblablament emplegat coma sorsa d'energia primaria.

Los motors serián ibrids. L'idrogèn seriá utilizat coma combustible dins de turboreactors o de turbopropulsors adaptats, mas aqueles motors serián de mai sostenguts per d'energia electrica, ela tanben produsida per d'idrogèn via de pilas a combustible.

Una de las constrenchas màger qu'i son confrontat los engenhaires es la gestion del stocatge de l'idrogèn en vòl. Per aquò far, l'organizacion generala de l'estructura de l'aeronèf es de tornar pensar.

Lo 15 de decembre lo constructor desvelava una configuracion dicha « pod ». Aquí preveson d'equipar l'avion de siès turbopropulsors a idrogèn e amovibles. Lor amovibilitat permetriá una melhora mantenença al sòl.

Airbus prevei de brevetar aquesta configuracion d'aicí la fin de l'an 2020.

Las recèrcas son en cors sus d'autras configuracions e lo constructor europèu prevei pas de prene una decision definitiva sus las tecnicas d'emplegar en producion d'aicí a 2025. A aquela data los primièrs demonstrators deuriàn èsser disponibles.

Una eventuala mesa en servici comerciala dels primièrs aparelhs es ela prevista per 2035.


Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.