ZEROe Airbus
Avion zèro emission tal qu'imaginat en 2020 pel constructor Airbus © Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas per presentar sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission. Lo grop industrial debutèt las recèrcas sul subjècte en 2018, jol nom de programa ZEROe.

Son divèrsas tecnologias que seràn necessàrias per fin de poder produsir un tal avion, mas es ben l'idrogèn que serà versemblablament emplegat coma sorsa d'energia primaria.

Los motors serián ibrids. L'idrogèn seriá utilizat coma combustible dins de turboreactors o de turbopropulsors adaptats, mas aqueles motors serián demai sostenguts per d'energia electrica, ela tanben produsida per d'idrogèn via de pilas a combustible.

Una de las constrenchas màger qu'i son confrontat los engenhaires es la gestion del stocatge de l'idrogèn en vòl. Per aquò far, l'organizacion generala de l'estructura de l'aeronèf es de tornar pensar.

Lo 15 de decembre lo constructor desvelava una configuracion dicha « pod ». Aquí preveson d'equipar l'avion de siès turbopropulsors a idrogèn e amovibles. Lor amovibilitat permetriá una melhora mantenença al sòl.

Airbus prevei de brevetar aquesta configuracion d'aicí la fin de l'an 2020.

Las recèrcas son en cors sus d'autras configuracions e lo constructor europèu prevei pas de prene una decision definitiva sus las tecnicas d'emplegar en producion d'aicí a 2025. A aquela data los primièrs demonstrators deuriàn èsser disponibles.

Una eventuala mesa en servici comerciala dels primièrs aparelhs es ela prevista per 2035.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.