Artificial Intelligence Europe 2021
Lo 21 d'abril de 2021 la Comission propausèt d'especificacions tecnicas per l'IA

D'algoritmes son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion per reconeisse la cara de las gens, las voses, identificar de musicas, d'imatges, per far de traduccions, legir o encara escriure d'articles. Lor usatge es pas reglamentat. Deman menaràn de veituras, d'avions e podrián sonhar.

Las tecnicas emplegadas son dichas « d'intelligéncia artificiala » (IA). Apelacion injustificada e falsa. Los aparelhs que l'utilizan an pas res d'intelligent, rasonan pas, comprenon pas, espepiçan simplament pel menut de donadas, las organizan.

Mai qu'una se disent intelligéncia, es la mesa a disposicion massisas de donadas recampadas amb los aparelhs conectats : telefonets, ordenadors e deman veituras o tot tipe d'aparelh conectact, e la possibilitat de las explechar amb de calculators de mai en mai poderoses que permeton lo desvolopament d'aquelas tecnicas d'IA.

Los interèsses eles, tan al nivèl industrial, comercial que politic son gigants. Fan dempuèi ja un bon detzenat d'ans la riquesa dels Amazon e consòrts.

L'utilizacion d'aqueles algoritmes pòt menar de riscs. Per n'assegurar lo desvolopament e protegir los europèus, la Comission presentèt lo dimècre 21 d'abril de 2021, un projècte de reglamentacion. Per ela « l'uman deu demorar al centre » e las avançadas se devon far en tenent compte dels limits qu'impausa l'etica.

Lo tèxt prevei d'enebir d'usatges que menaçarián los dreches fondamentals. Coma per exemple la mesa en plaça de dispositius de susvelhanças generalizadas o de mejans permetent d'organizar la manipulacion dels comportaments o de las opinions. Sonque d'autorizacions derogatòrias serián autorizadas per fin d'assegurar la securitat publica.

Lo tèxt prevei que la mesa sul mercat nòstre de produches utilizant de tecnicas d'IA seriá possibla sonque se lo foncionament d'aqueles produches es confòrmes a las leis europèas.

Extrach de la dicha de Margarethe Vestager, comissària en carga d'aquel subjècte :

« En matèria d'intelligéncia artificiala, la fisança es una necessitat pas un luxe. En adoptant aquelas règlas que faràn datas, l'Union Europèa prend l'iniciativa d'elaborar de nòrmas nòvas e globalas per garantir que l'IA siá digna de fisança. En establiguent las nòrmas, podèm aviar una tecnologia etica d'en pertot de pel mond tot en assegurant la competitivitat de l'Union Europèa. A l'espròva del temps e favorabla a l'inovacions, las règlas propausadas s'aplicaràn quand aquò serà estrictament necessari : quand la securitat e los dreches fondamentals dels ciutadans de l'Union Europèa seràn en jòc. »

Thierry Breton de son costat declarèt :

« L'IA es un mejan, pas un fin. Naseja dempuèi qualques detzenats d'ans mas possedís desenant mercés a la poténcia dels calculators de capacitats nòvas. Aquò balha de possibilitats de desvolopament immensas dins de domènis divèrs, coma la santat, lo transpòrt, l'energia, l'agricultura, lo torisme o la cibersecuritat. Pr'aquò presenta de riscs. Las proposicions fachas uèi an per tòca d'afortir la posicion europèa coma la d'un còr d'excelléncia en IA, del laboratòri al mercat ; d'assegurar que l'IA en Euròpa respècte las nòstras valors e règlas ; e de mestrejar lo potencial de l'IA per l'utilizar al nivèl industrial. »

Las especificacions tecnicas propausadas lo 21 d'abril de 2021 son estadas acceptadas pels Estats membres lo 22.


Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.