Artificial Intelligence Europe 2021
Lo 21 d'abril de 2021 la Comission propausèt d'especificacions tecnicas per l'IA

D'algoritmes son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion per reconeisse la cara de las gens, las voses, identificar de musicas, d'imatges, per far de traduccions, legir o encara escriure d'articles. Lor usatge es pas reglamentat. Deman menaràn de veituras, d'avions e podrián sonhar.

Las tecnicas emplegadas son dichas « d'intelligéncia artificiala » (IA). Apelacion injustificada e falsa. Los aparelhs que l'utilizan an pas res d'intelligent, rasonan pas, comprenon pas, espepiçan simplament pel menut de donadas, las organizan.

Mai qu'una se disent intelligéncia, es la mesa a disposicion massisas de donadas recampadas amb los aparelhs conectats : telefonets, ordenadors e deman veituras o tot tipe d'aparelh conectact, e la possibilitat de las explechar amb de calculators de mai en mai poderoses que permeton lo desvolopament d'aquelas tecnicas d'IA.

Los interèsses eles, tan al nivèl industrial, comercial que politic son gigants. Fan dempuèi ja un bon detzenat d'ans la riquesa dels Amazon e consòrts.

L'utilizacion d'aqueles algoritmes pòt menar de riscs. Per n'assegurar lo desvolopament e protegir los europèus, la Comission presentèt lo dimècre 21 d'abril de 2021, un projècte de reglamentacion. Per ela « l'uman deu demorar al centre » e las avançadas se devon far en tenent compte dels limits qu'impausa l'etica.

Lo tèxt prevei d'enebir d'usatges que menaçarián los dreches fondamentals. Coma per exemple la mesa en plaça de dispositius de susvelhanças generalizadas o de mejans permetent d'organizar la manipulacion dels comportaments o de las opinions. Sonque d'autorizacions derogatòrias serián autorizadas per fin d'assegurar la securitat publica.

Lo tèxt prevei que la mesa sul mercat nòstre de produches utilizant de tecnicas d'IA seriá possibla sonque se lo foncionament d'aqueles produches es confòrmes a las leis europèas.

Extrach de la dicha de Margarethe Vestager, comissària en carga d'aquel subjècte :

« En matèria d'intelligéncia artificiala, la fisança es una necessitat pas un luxe. En adoptant aquelas règlas que faràn datas, l'Union Europèa prend l'iniciativa d'elaborar de nòrmas nòvas e globalas per garantir que l'IA siá digna de fisança. En establiguent las nòrmas, podèm aviar una tecnologia etica d'en pertot de pel mond tot en assegurant la competitivitat de l'Union Europèa. A l'espròva del temps e favorabla a l'inovacions, las règlas propausadas s'aplicaràn quand aquò serà estrictament necessari : quand la securitat e los dreches fondamentals dels ciutadans de l'Union Europèa seràn en jòc. »

Thierry Breton de son costat declarèt :

« L'IA es un mejan, pas un fin. Naseja dempuèi qualques detzenats d'ans mas possedís desenant mercés a la poténcia dels calculators de capacitats nòvas. Aquò balha de possibilitats de desvolopament immensas dins de domènis divèrs, coma la santat, lo transpòrt, l'energia, l'agricultura, lo torisme o la cibersecuritat. Pr'aquò presenta de riscs. Las proposicions fachas uèi an per tòca d'afortir la posicion europèa coma la d'un còr d'excelléncia en IA, del laboratòri al mercat ; d'assegurar que l'IA en Euròpa respècte las nòstras valors e règlas ; e de mestrejar lo potencial de l'IA per l'utilizar al nivèl industrial. »

Las especificacions tecnicas propausadas lo 21 d'abril de 2021 son estadas acceptadas pels Estats membres lo 22.


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.