Primièr vòl de l'Ariane 6
L'Ariane 6 lo 9 de julhet de 2024 © CNES/ESA

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Lo lançament s'es plan passat, lo motor Vulcain 2.1 associat al primièr nivèl foncionèt coma cal. Los dos boosters sul costat foncionèron tanben correctament (motors P120C)

Lo motor Vinci del nivèl superior prenguèt puèi lo relai sens problèma per la mesa en orbita.

Lo Vinci foguèt escantit puèi tornarmai alucat dos còps en orbita sens problèma per cambiar la trajectòria de la fusada. Objectiu : largar de satellits e activar divèrs expriments. Tot s'es plan passat.

Un problèma pr'aquò en fin de vòl empachèt de desorbitar la fusada. Aquò permetèt pas d'efectuar los tèsts previstes de las doas capsulas qu'èran estadas embarcadas : la Nyx Bikini de la societat The Exploracion Company e la SpaceCase SC-X01 d'ArianeGroup.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.