Primièr vòl de l'Ariane 6
L'Ariane 6 lo 9 de julhet de 2024 © CNES/ESA

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Lo lançament s'es plan passat, lo motor Vulcain 2.1 associat al primièr nivèl foncionèt coma cal. Los dos boosters sul costat foncionèron tanben correctament (motors P120C)

Lo motor Vinci del nivèl superior prenguèt puèi lo relai sens problèma per la mesa en orbita.

Lo Vinci foguèt escantit puèi tornarmai alucat dos còps en orbita sens problèma per cambiar la trajectòria de la fusada. Objectiu : largar de satellits e activar divèrs expriments. Tot s'es plan passat.

Un problèma pr'aquò en fin de vòl empachèt de desorbitar la fusada. Aquò permetèt pas d'efectuar los tèsts previstes de las doas capsulas qu'èran estadas embarcadas : la Nyx Bikini de la societat The Exploracion Company e la SpaceCase SC-X01 d'ArianeGroup.


Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.