Callisto
La fusada Callisto tala qu'imaginada per sos conceptors © CNES

Callisto

Las agéncias espacialas francesa (CNES), alemandas (DLR) e japonesas (JAXA) trabalhan amassa sul desvolopament d'un demonstrator de fusada reutilizabla : Callisto.

Pichinèl aquel veïcul deuriá far quinze mètres de naut per un mètre de diamètre. Un primièr vòl es previst per 2022.

En decembre de 2019 l'agéncia espaciala francesa aprovèt la realizacion de vóls d'ensages.

De tecnicas de recuperacion per de vòls orbitals son ja estadas desvolopadas per la societat SpaceX que pòt recuperar dempuèi 2015 de lançadors. Blue Origin capitèt ela tanben de recuperar la meteisa annadas sa fusada New Shepard, lo vòl èra suborbital.

Mas cap d'entrepresas europèas mestreja pas pel moment aquelas tecnicas. Per la version futura d'Ariana los constructors demòran sus una arquitectura classica. Las Arianas 6 seràn pas reütilizablas.

Los japoneses menan lor competéncias suls motors criogenics. Los franceses son en carga dels desvolopament dels calculators per la gestion del vòl. Los allemands trabalharàn eles sul sistèma d'aterratge e sul las govèrnas aerodinamicas que permetan de pilotar l'aparelh.

Los ensages se debanaràn sus la basa de lançament de Koró.


Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).