11/02/15 - Lo lançament e la recuperacion del pichon vaissèl espacial europèu l'IXV (Intermediate eXperimental Vehicul) se son plan passats e dubrisson la via a de futurs veïculs que permetrián de diversificar las possibilitats de transpòrt entre la Tèrra e l'espaci.

L'IXV es estat laçat per una fusada Vega dempuèi lo spacepòrt europèu de Kourou.

L'objectiu de la mission èra mai que mai tecnologic, deviá permetre d'amassar de donadas per melhor comprene las constrenchas, essencialament termicas e mecanicas, impausadas als vaissèls quand tornan dintrar dins l'atmosfèra. 

ESA-IXV-thermal-protection-system

Protections termicas de l'IXV 

ESA-IXV-flight-profile

Profil de la mission IXV 

Lo projècte PRIDE (Program for Reusable In-orbit Demonstrator for Europe) de l'ESA a per objectiu de definir lo futur de las pichonas navetas (specificacions, utilitat).

 

ESA-PRIDE-mission

Infografic pel projècte PRIDE 


 Ligams :


Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.