11/02/15 - Lo lançament e la recuperacion del pichon vaissèl espacial europèu l'IXV (Intermediate eXperimental Vehicul) se son plan passats e dubrisson la via a de futurs veïculs que permetrián de diversificar las possibilitats de transpòrt entre la Tèrra e l'espaci.

L'IXV es estat laçat per una fusada Vega dempuèi lo spacepòrt europèu de Kourou.

L'objectiu de la mission èra mai que mai tecnologic, deviá permetre d'amassar de donadas per melhor comprene las constrenchas, essencialament termicas e mecanicas, impausadas als vaissèls quand tornan dintrar dins l'atmosfèra. 

ESA-IXV-thermal-protection-system

Protections termicas de l'IXV 

ESA-IXV-flight-profile

Profil de la mission IXV 

Lo projècte PRIDE (Program for Reusable In-orbit Demonstrator for Europe) de l'ESA a per objectiu de definir lo futur de las pichonas navetas (specificacions, utilitat).

 

ESA-PRIDE-mission

Infografic pel projècte PRIDE 


 Ligams :


França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.