11/02/15 - Lo lançament e la recuperacion del pichon vaissèl espacial europèu l'IXV (Intermediate eXperimental Vehicul) se son plan passats e dubrisson la via a de futurs veïculs que permetrián de diversificar las possibilitats de transpòrt entre la Tèrra e l'espaci.

L'IXV es estat laçat per una fusada Vega dempuèi lo spacepòrt europèu de Kourou.

L'objectiu de la mission èra mai que mai tecnologic, deviá permetre d'amassar de donadas per melhor comprene las constrenchas, essencialament termicas e mecanicas, impausadas als vaissèls quand tornan dintrar dins l'atmosfèra. 

ESA-IXV-thermal-protection-system

Protections termicas de l'IXV 

ESA-IXV-flight-profile

Profil de la mission IXV 

Lo projècte PRIDE (Program for Reusable In-orbit Demonstrator for Europe) de l'ESA a per objectiu de definir lo futur de las pichonas navetas (specificacions, utilitat).

 

ESA-PRIDE-mission

Infografic pel projècte PRIDE 


 Ligams :


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.