Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

L'objectiu èra de testar l'alumatge del motor situat a la basa de la fusada mas tanben la gestion dels combustibles. L'Ariane 6 en plaça pr'aquò a pas vocacion a èsser mesa en orbita, deu sonque servir als ensages al sòl.

L'experiment se faguèt al spacepòrt de Kourou en Guaiana francesa ont la fusada èra posicionada sus son site de partença.

Aqueles exercices menats pel CNES e ArianeGroup son pas los primièrs, ja d'ensages foguèron faches al mes de Junh suls dispositus ligats al motor Vulcain qu'equiparà lo primièr nivèl de la fusada.

L'estage superior de las Arianes 6 serà el equipat d'un motor dich Vinci. Aquestes son tanben en fasa d'experimentacion en alemanha.

La fusada deuriá efectuar son primièr vòl orbital en 2024. Son desvolopament es assegurat per ArianeGroup dins sos sites de Mureaux en França e de Bremen en Alemanha.

Ariane 6, ensages, 09/2023

La fusada Ariane 6 emplegada pels ensages del 5 de setembre de 2023 © ESA


Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.