Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

L'objectiu èra de testar l'alumatge del motor situat a la basa de la fusada mas tanben la gestion dels combustibles. L'Ariane 6 en plaça pr'aquò a pas vocacion a èsser mesa en orbita, deu sonque servir als ensages al sòl.

L'experiment se faguèt al spacepòrt de Kourou en Guaiana francesa ont la fusada èra posicionada sus son site de partença.

Aqueles exercices menats pel CNES e ArianeGroup son pas los primièrs, ja d'ensages foguèron faches al mes de Junh suls dispositus ligats al motor Vulcain qu'equiparà lo primièr nivèl de la fusada.

L'estage superior de las Arianes 6 serà el equipat d'un motor dich Vinci. Aquestes son tanben en fasa d'experimentacion en alemanha.

La fusada deuriá efectuar son primièr vòl orbital en 2024. Son desvolopament es assegurat per ArianeGroup dins sos sites de Mureaux en França e de Bremen en Alemanha.

Ariane 6, ensages, 09/2023

La fusada Ariane 6 emplegada pels ensages del 5 de setembre de 2023 © ESA


Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.