Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

L'objectiu èra de testar l'alumatge del motor situat a la basa de la fusada mas tanben la gestion dels combustibles. L'Ariane 6 en plaça pr'aquò a pas vocacion a èsser mesa en orbita, deu sonque servir als ensages al sòl.

L'experiment se faguèt al spacepòrt de Kourou en Guaiana francesa ont la fusada èra posicionada sus son site de partença.

Aqueles exercices menats pel CNES e ArianeGroup son pas los primièrs, ja d'ensages foguèron faches al mes de Junh suls dispositus ligats al motor Vulcain qu'equiparà lo primièr nivèl de la fusada.

L'estage superior de las Arianes 6 serà el equipat d'un motor dich Vinci. Aquestes son tanben en fasa d'experimentacion en alemanha.

La fusada deuriá efectuar son primièr vòl orbital en 2024. Son desvolopament es assegurat per ArianeGroup dins sos sites de Mureaux en França e de Bremen en Alemanha.

Ariane 6, ensages, 09/2023

La fusada Ariane 6 emplegada pels ensages del 5 de setembre de 2023 © ESA


Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.