Citroën ë-C3
La Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Ja en genièr de 2024 son mai de 15 000 veïculs que son estats precomandats. Es son prètz que deuriá satisfar lo mond.

Doas version son disponiblas : la ë-C3 You, version basica propausada al prètz de 23 300 €, e la ë-C3 Max a 27 800 €. Aquesta darrièra version dispausa d'equipaments suplementaris coma de gelhas en aluminium de 17 poces, de barras sul tet, un ecran central tactil de 10,25 poces o encara una climatizacion automatica.

La veitura a un motor de 83 kW (113 ch) e una batteriá LFP (litium, fèrre e fosfat) de 44 kWh. Son autonomia s'amonta a 300 km en cicle WLTP (Worldwide harmonised Light vehicle Test Procedure).

La velocitat maximala d'aquela veitura, destinada als pichons desplacaments del quotidian, es de 135 Km/h.

Lo constructor Citroën prevei de propausar per 2025 un modèl un pauc mai basic encara que la ë-C3 You al prètz de 19 990 €.

ë-CS You interior

Interior de la ë-C3 You © Citroën

ë-CS You interior

Interior de la ë-C3 Max © Citroën

ë-CS You versus ë-C

Los diferents equipaments de las doas versions


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.