Citroën ë-C3
La Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Ja en genièr de 2024 son mai de 15 000 veïculs que son estats precomandats. Es son prètz que deuriá satisfar lo mond.

Doas version son disponiblas : la ë-C3 You, version basica propausada al prètz de 23 300 €, e la ë-C3 Max a 27 800 €. Aquesta darrièra version dispausa d'equipaments suplementaris coma de gelhas en aluminium de 17 poces, de barras sul tet, un ecran central tactil de 10,25 poces o encara una climatizacion automatica.

La veitura a un motor de 83 kW (113 ch) e una batteriá LFP (litium, fèrre e fosfat) de 44 kWh. Son autonomia s'amonta a 300 km en cicle WLTP (Worldwide harmonised Light vehicle Test Procedure).

La velocitat maximala d'aquela veitura, destinada als pichons desplacaments del quotidian, es de 135 Km/h.

Lo constructor Citroën prevei de propausar per 2025 un modèl un pauc mai basic encara que la ë-C3 You al prètz de 19 990 €.

ë-CS You interior

Interior de la ë-C3 You © Citroën

ë-CS You interior

Interior de la ë-C3 Max © Citroën

ë-CS You versus ë-C

Los diferents equipaments de las doas versions


Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.