Citroën ë-C3
La Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Ja en genièr de 2024 son mai de 15 000 veïculs que son estats precomandats. Es son prètz que deuriá satisfar lo mond.

Doas version son disponiblas : la ë-C3 You, version basica propausada al prètz de 23 300 €, e la ë-C3 Max a 27 800 €. Aquesta darrièra version dispausa d'equipaments suplementaris coma de gelhas en aluminium de 17 poces, de barras sul tet, un ecran central tactil de 10,25 poces o encara una climatizacion automatica.

La veitura a un motor de 83 kW (113 ch) e una batteriá LFP (litium, fèrre e fosfat) de 44 kWh. Son autonomia s'amonta a 300 km en cicle WLTP (Worldwide harmonised Light vehicle Test Procedure).

La velocitat maximala d'aquela veitura, destinada als pichons desplacaments del quotidian, es de 135 Km/h.

Lo constructor Citroën prevei de propausar per 2025 un modèl un pauc mai basic encara que la ë-C3 You al prètz de 19 990 €.

ë-CS You interior

Interior de la ë-C3 You © Citroën

ë-CS You interior

Interior de la ë-C3 Max © Citroën

ë-CS You versus ë-C

Los diferents equipaments de las doas versions


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.