NIF target chamber
Interior de la cambra ont se concentran los lasèrs del NIF

Las recèrcas en fusion inerciala progrèssan. Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comuniquèt sus sos progrèsses rencent en fusion inerciala.

Per far fusionar d'atòmes cal confinhar la matèria, un plasma exactament. Per aquò far dos biaises diferents existisson :

  • En emplegant un camp magnetic coma dins los tokamaks o stellarators.
  • Per confinhament dich inercial per lasèr.

La primièra tecnica es la mai emplegada. En Anglatèrra se tròba lo tokamak del Joint European Torus (JET), a Cadaracha en Provença es un tokamak qu'es en construccion, ITER. Lo KSTAR en Corèa es tanben un tokamak. Lo sol stellarator existissent es en Alemanha al Max Planck Institut.

Lo laboratòri californian NIF trabalha el sul confinhament inercial. Son de lasèrs que menan d'energia a una pichona quantitat de deuterium e de tritium contenguda dins una capsula de quelques millimètres.

Al mes d'agost los scientifics se son sarrats del punt d'ignicion : al delà d'aquel punt, l'energia produsida es mai importanta que la consomida.

Los lasèrs an menats 1,9 megajoules e los scientifics an poscut recuperar 1,3 megajoules. Pas pro encara lo rendament es pas que de 0,7. Cal passar l'unitat, 1, per jonher l'ignicion.

Demai per poder esplechar aquel tipe de tecnica d'un biais industrial calriá aver un rendament fòrça important de prèp de dètz.

En Euròpa lo laboratòri dich Laser MégaJoule (LMJ) prèp de Bordèu desvolopa tanben aquela tecnica de fusion inercialas pel Comisariat a l'Energia Atomica (CEA).


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.