NIF target chamber
Interior de la cambra ont se concentran los lasèrs del NIF

Las recèrcas en fusion inerciala progrèssan. Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comuniquèt sus sos progrèsses rencent en fusion inerciala.

Per far fusionar d'atòmes cal confinhar la matèria, un plasma exactament. Per aquò far dos biaises diferents existisson :

  • En emplegant un camp magnetic coma dins los tokamaks o stellarators.
  • Per confinhament dich inercial per lasèr.

La primièra tecnica es la mai emplegada. En Anglatèrra se tròba lo tokamak del Joint European Torus (JET), a Cadaracha en Provença es un tokamak qu'es en construccion, ITER. Lo KSTAR en Corèa es tanben un tokamak. Lo sol stellarator existissent es en Alemanha al Max Planck Institut.

Lo laboratòri californian NIF trabalha el sul confinhament inercial. Son de lasèrs que menan d'energia a una pichona quantitat de deuterium e de tritium contenguda dins una capsula de quelques millimètres.

Al mes d'agost los scientifics se son sarrats del punt d'ignicion : al delà d'aquel punt, l'energia produsida es mai importanta que la consomida.

Los lasèrs an menats 1,9 megajoules e los scientifics an poscut recuperar 1,3 megajoules. Pas pro encara lo rendament es pas que de 0,7. Cal passar l'unitat, 1, per jonher l'ignicion.

Demai per poder esplechar aquel tipe de tecnica d'un biais industrial calriá aver un rendament fòrça important de prèp de dètz.

En Euròpa lo laboratòri dich Laser MégaJoule (LMJ) prèp de Bordèu desvolopa tanben aquela tecnica de fusion inercialas pel Comisariat a l'Energia Atomica (CEA).


Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.