NIF target chamber
Interior de la cambra ont se concentran los lasèrs del NIF

Las recèrcas en fusion inerciala progrèssan. Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comuniquèt sus sos progrèsses rencent en fusion inerciala.

Per far fusionar d'atòmes cal confinhar la matèria, un plasma exactament. Per aquò far dos biaises diferents existisson :

  • En emplegant un camp magnetic coma dins los tokamaks o stellarators.
  • Per confinhament dich inercial per lasèr.

La primièra tecnica es la mai emplegada. En Anglatèrra se tròba lo tokamak del Joint European Torus (JET), a Cadaracha en Provença es un tokamak qu'es en construccion, ITER. Lo KSTAR en Corèa es tanben un tokamak. Lo sol stellarator existissent es en Alemanha al Max Planck Institut.

Lo laboratòri californian NIF trabalha el sul confinhament inercial. Son de lasèrs que menan d'energia a una pichona quantitat de deuterium e de tritium contenguda dins una capsula de quelques millimètres.

Al mes d'agost los scientifics se son sarrats del punt d'ignicion : al delà d'aquel punt, l'energia produsida es mai importanta que la consomida.

Los lasèrs an menats 1,9 megajoules e los scientifics an poscut recuperar 1,3 megajoules. Pas pro encara lo rendament es pas que de 0,7. Cal passar l'unitat, 1, per jonher l'ignicion.

Demai per poder esplechar aquel tipe de tecnica d'un biais industrial calriá aver un rendament fòrça important de prèp de dètz.

En Euròpa lo laboratòri dich Laser MégaJoule (LMJ) prèp de Bordèu desvolopa tanben aquela tecnica de fusion inercialas pel Comisariat a l'Energia Atomica (CEA).


Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.