ITER
Plan del reactor d'ITER tal que previst per sos conceptors © Eurofusion

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Lo projècte debutèt en 2006 amb la signatura d'un tractat internacional. L'objectiu es de poder mestrejar la fusion de l'idrogèn. Per aquò far un tokamak de granda dimencion es estat concebut. Après aver bastidas las enfrastructuras exterioras, terrassament, construccion dels bastiments, es ara a un element clau, lo reactor, d'èsser construch.

L'assemblatge deu durar almens entrò a 2024. ITER deuriá produsir lo sieu primièr plasma a la fin de 2025 o a la debuta de 2026.

Se los resultats son en adeqüacion amb las previsions, podriá fonciona en plena potencia vèrs 2035.

Son mai de 2 300 obrièrs que dempuèi 2010 an trabalhat sul site de Cadaracha. Lo budgèt previst es de 20 miliards d'èuros. Trente cinc païses participan al projècte.


Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.