ITER
Plan del reactor d'ITER tal que previst per sos conceptors © Eurofusion

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Lo projècte debutèt en 2006 amb la signatura d'un tractat internacional. L'objectiu es de poder mestrejar la fusion de l'idrogèn. Per aquò far un tokamak de granda dimencion es estat concebut. Après aver bastidas las enfrastructuras exterioras, terrassament, construccion dels bastiments, es ara a un element clau, lo reactor, d'èsser construch.

L'assemblatge deu durar almens entrò a 2024. ITER deuriá produsir lo sieu primièr plasma a la fin de 2025 o a la debuta de 2026.

Se los resultats son en adeqüacion amb las previsions, podriá fonciona en plena potencia vèrs 2035.

Son mai de 2 300 obrièrs que dempuèi 2010 an trabalhat sul site de Cadaracha. Lo budgèt previst es de 20 miliards d'èuros. Trente cinc païses participan al projècte.


Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.