KSTAR
Reactor experimental KSTAR © Korea Institute of Fusion Energy

En Corèa del Sud al mes de novembre de 2020, mercés al Korea Superconducting Tokamak Advanced Research (KSTAR), un plasma es estat mantengut pendent 20 segondas a 100 milions de grases Celsius.

Lo precedent recòrd dins lo domèni èra de 8 segondas, datava de 2019. Son los scientifics del KSTAR que lo detenián.

La mestreja d'aquesta tecnologia qu'a per vocacion de crear en laboratòri de pichons solelhs permetrà de produsir d'energia electrica mercés a una matèrias primàrias simplas e abondosa : l'idrogèn.

Per Si-Woo Yoon director del KSTAR Research Center : « Las tecnologias necessàrias per manténer lo plasma sus de longas duradas a 100 milions de grases Celsius son la clau per poder produsir d'energia per fusion, e lo succès del KSTAR, mantenent a nauta temperatura lo plasma pendent 20 segondas, representa un moment important dins la corsa que s'es dubèrta ».

De fach, los centres de recèrcas que se consacran al desvolopament de reactors adaptats son nombroses. Lo centre lo mai important, ITER, fruch d'una collaboracion internacionala, es en Provença a Cadaracha. L'assemblage del reactor debutèt l'an passat.

Diferentas configuracions tecnicas son possiblas, la mai comuna e mai simple es aquela dels tokamaks. Es la configuracion utilizada pels coreans amb lo KSTAR, es tanben la qu'es estada causida pel projècte ITER.

En alemanha una autre concepcion es experimentada al Max Planck Institut, la del stellarator.

La dificultat màger que los engenhaires i son confrontats es de mestrejar lo plasma confinhat dins lo reactor a nauta temperatura.

Los scientifics coreans pensan de poder manténer lo plasma a 100 milions de grases Celsius pendent cinc minuta (300 segondas) en 2025.


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.