KSTAR
Reactor experimental KSTAR © Korea Institute of Fusion Energy

En Corèa del Sud al mes de novembre de 2020, mercés al Korea Superconducting Tokamak Advanced Research (KSTAR), un plasma es estat mantengut pendent 20 segondas a 100 milions de grases Celsius.

Lo precedent recòrd dins lo domèni èra de 8 segondas, datava de 2019. Son los scientifics del KSTAR que lo detenián.

La mestreja d'aquesta tecnologia qu'a per vocacion de crear en laboratòri de pichons solelhs permetrà de produsir d'energia electrica mercés a una matèrias primàrias simplas e abondosa : l'idrogèn.

Per Si-Woo Yoon director del KSTAR Research Center : « Las tecnologias necessàrias per manténer lo plasma sus de longas duradas a 100 milions de grases Celsius son la clau per poder produsir d'energia per fusion, e lo succès del KSTAR, mantenent a nauta temperatura lo plasma pendent 20 segondas, representa un moment important dins la corsa que s'es dubèrta ».

De fach, los centres de recèrcas que se consacran al desvolopament de reactors adaptats son nombroses. Lo centre lo mai important, ITER, fruch d'una collaboracion internacionala, es en Provença a Cadaracha. L'assemblage del reactor debutèt l'an passat.

Diferentas configuracions tecnicas son possiblas, la mai comuna e mai simple es aquela dels tokamaks. Es la configuracion utilizada pels coreans amb lo KSTAR, es tanben la qu'es estada causida pel projècte ITER.

En alemanha una autre concepcion es experimentada al Max Planck Institut, la del stellarator.

La dificultat màger que los engenhaires i son confrontats es de mestrejar lo plasma confinhat dins lo reactor a nauta temperatura.

Los scientifics coreans pensan de poder manténer lo plasma a 100 milions de grases Celsius pendent cinc minuta (300 segondas) en 2025.


Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.