Dimorphos
L'asteroïde Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

L'objectiu de la mission èra d'experimentar los mejans necites per modificar la trajectòria d'un asteroïde. Aquestes son potencialament dangieroses per la Tèrra. En cas de besonh l'astronau mandada a nauta velocitat per lo tustar auriá las capacitats de lo desviar de sa trajectòria e d'evitar aital son contact amb la planèta nòstra.

Segon Lori Glaze, director de la division de la NASA dedicada a l'estudi de las planetas e dels asteroïdes, aquel eveniment dubrís un èra novèla : èra ont aurem potencialament la capacitat de nos protegir dels azardoses e de dangièroses impacts d'asteroides.

Aquesta experimentacion es un dels primièrs elements concebuts per fin de permetre la mesa en plaça d'un protocòl de proteccion de la Tèrra activable en permanéncia. Aqueste permetrà de derotar aqueles còrses que gravitan d'en pertot dins l'univèrs, e, aital, de protegir los umans.

Dimorphos se trobava al moment del tust a onze milions de quilomètres de la Tèrra. Demòra als engeniaires de seguir la trajectòria de l'asteroïde e de s'assegurar que l'intensitat de l'impacte sufiguèt a la modificar sufisentament.


Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.