Dimorphos
L'asteroïde Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

L'objectiu de la mission èra d'experimentar los mejans necites per modificar la trajectòria d'un asteroïde. Aquestes son potencialament dangieroses per la Tèrra. En cas de besonh l'astronau mandada a nauta velocitat per lo tustar auriá las capacitats de lo desviar de sa trajectòria e d'evitar aital son contact amb la planèta nòstra.

Segon Lori Glaze, director de la division de la NASA dedicada a l'estudi de las planetas e dels asteroïdes, aquel eveniment dubrís un èra novèla : èra ont aurem potencialament la capacitat de nos protegir dels azardoses e de dangièroses impacts d'asteroides.

Aquesta experimentacion es un dels primièrs elements concebuts per fin de permetre la mesa en plaça d'un protocòl de proteccion de la Tèrra activable en permanéncia. Aqueste permetrà de derotar aqueles còrses que gravitan d'en pertot dins l'univèrs, e, aital, de protegir los umans.

Dimorphos se trobava al moment del tust a onze milions de quilomètres de la Tèrra. Demòra als engeniaires de seguir la trajectòria de l'asteroïde e de s'assegurar que l'intensitat de l'impacte sufiguèt a la modificar sufisentament.


Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.