Dimorphos
L'asteroïde Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

L'objectiu de la mission èra d'experimentar los mejans necites per modificar la trajectòria d'un asteroïde. Aquestes son potencialament dangieroses per la Tèrra. En cas de besonh l'astronau mandada a nauta velocitat per lo tustar auriá las capacitats de lo desviar de sa trajectòria e d'evitar aital son contact amb la planèta nòstra.

Segon Lori Glaze, director de la division de la NASA dedicada a l'estudi de las planetas e dels asteroïdes, aquel eveniment dubrís un èra novèla : èra ont aurem potencialament la capacitat de nos protegir dels azardoses e de dangièroses impacts d'asteroides.

Aquesta experimentacion es un dels primièrs elements concebuts per fin de permetre la mesa en plaça d'un protocòl de proteccion de la Tèrra activable en permanéncia. Aqueste permetrà de derotar aqueles còrses que gravitan d'en pertot dins l'univèrs, e, aital, de protegir los umans.

Dimorphos se trobava al moment del tust a onze milions de quilomètres de la Tèrra. Demòra als engeniaires de seguir la trajectòria de l'asteroïde e de s'assegurar que l'intensitat de l'impacte sufiguèt a la modificar sufisentament.


China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.