Idrogèn verd
La molecula d'idrogèn es compausada de dos atòms d'idrogèn

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Tre 2019 un plan de 150 milions d'èuros es estat mes en plaça. Prevei d'ajudas, al còp als ecosistèmas locals, a la formacion, a la produccion o encara a la recèrca e al desvolopament. Los investiments se van perseguir fins a 2030.

Una de las solucion per descarbonizar lo sector de l'energie es de produsir d'idrogèn verd que podriá en 2050 representar fins a 20 % de l'energia consumida. La demanda concernissent primièr la mobilitats dichas intensivas (camions, autocarris, trens, transpòrt fluvial) e las industrias.

La Region Occitània aurà a sa disposicion l'usina Hyd'Occ ; ne serà proprietària. Implantada al pòrt de La Novèla sa construccion debuta : la primièra pèira es estada pausada a la fin de mes de junh de 2023. Aquel acte simboliza lo volontarisme de l'executiu occitan en matèria de produccion d'energia verda. Seràn aquí conciliats, desvolopament economic, creacion d'emplecs e descarbonizacion.

L'usina Hyd'Occ produsirà d'idrogèn via l'electrolisi de l'aiga. L'electricitat necessària serà d'origina renovelabla. Cap d'energia fossila serà pas emplegada.

L'acabament de sa construccion es previst per 2024.

Lo pòrt de La Novèla se posiciona per la Region Occitània coma lo pòrt de la transicion energetica en Mediteranèa, que serà tanben installat, en mar, un pargue eolian flotant de producion d'electricitat.

Idrogèn verd


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.