Idrogèn verd
La molecula d'idrogèn es compausada de dos atòms d'idrogèn

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Tre 2019 un plan de 150 milions d'èuros es estat mes en plaça. Prevei d'ajudas, al còp als ecosistèmas locals, a la formacion, a la produccion o encara a la recèrca e al desvolopament. Los investiments se van perseguir fins a 2030.

Una de las solucion per descarbonizar lo sector de l'energie es de produsir d'idrogèn verd que podriá en 2050 representar fins a 20 % de l'energia consumida. La demanda concernissent primièr la mobilitats dichas intensivas (camions, autocarris, trens, transpòrt fluvial) e las industrias.

La Region Occitània aurà a sa disposicion l'usina Hyd'Occ ; ne serà proprietària. Implantada al pòrt de La Novèla sa construccion debuta : la primièra pèira es estada pausada a la fin de mes de junh de 2023. Aquel acte simboliza lo volontarisme de l'executiu occitan en matèria de produccion d'energia verda. Seràn aquí conciliats, desvolopament economic, creacion d'emplecs e descarbonizacion.

L'usina Hyd'Occ produsirà d'idrogèn via l'electrolisi de l'aiga. L'electricitat necessària serà d'origina renovelabla. Cap d'energia fossila serà pas emplegada.

L'acabament de sa construccion es previst per 2024.

Lo pòrt de La Novèla se posiciona per la Region Occitània coma lo pòrt de la transicion energetica en Mediteranèa, que serà tanben installat, en mar, un pargue eolian flotant de producion d'electricitat.

Idrogèn verd


Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.