NIF target chamber
Interior de la cambra ont se concentran los lasèrs del NIF

Las recèrcas en fusion inerciala progrèssan. Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comuniquèt sus sos progrèsses rencent en fusion inerciala.

Per far fusionar d'atòmes cal confinhar la matèria, un plasma exactament. Per aquò far dos biaises diferents existisson :

  • En emplegant un camp magnetic coma dins los tokamaks o stellarators.
  • Per confinhament dich inercial per lasèr.

La primièra tecnica es la mai emplegada. En Anglatèrra se tròba lo tokamak del Joint European Torus (JET), a Cadaracha en Provença es un tokamak qu'es en construccion, ITER. Lo KSTAR en Corèa es tanben un tokamak. Lo sol stellarator existissent es en Alemanha al Max Planck Institut.

Lo laboratòri californian NIF trabalha el sul confinhament inercial. Son de lasèrs que menan d'energia a una pichona quantitat de deuterium e de tritium contenguda dins una capsula de quelques millimètres.

Al mes d'agost los scientifics se son sarrats del punt d'ignicion : al delà d'aquel punt, l'energia produsida es mai importanta que la consomida.

Los lasèrs an menats 1,9 megajoules e los scientifics an poscut recuperar 1,3 megajoules. Pas pro encara lo rendament es pas que de 0,7. Cal passar l'unitat, 1, per jonher l'ignicion.

Demai per poder esplechar aquel tipe de tecnica d'un biais industrial calriá aver un rendament fòrça important de prèp de dètz.

En Euròpa lo laboratòri dich Laser MégaJoule (LMJ) prèp de Bordèu desvolopa tanben aquela tecnica de fusion inercialas pel Comisariat a l'Energia Atomica (CEA).


Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.