NIF target chamber
Interior de la cambra ont se concentran los lasèrs del NIF

Las recèrcas en fusion inerciala progrèssan. Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comuniquèt sus sos progrèsses rencent en fusion inerciala.

Per far fusionar d'atòmes cal confinhar e escalfar la matèria fins a obténer un plasma. Per aquò far dos biaises diferents existisson :

  • En emplegant un camp magnetic coma dins los tokamaks o stellarators.
  • Per confinhament dich inercial per lasèr.

La primièra tecnica es la mai emplegada. En Anglatèrra se tròba lo tokamak del Joint European Torus (JET), a Cadaracha en Provença es un tokamak qu'es en construccion, ITER. Lo KSTAR en Corèa es tanben un tokamak. Lo sol stellarator existissent es en Alemanha al Max Planck Institut.

Lo laboratòri californian NIF trabalha el sul confinhament inercial. Son de lasèrs que menan d'energia a una pichona quantitat de deuterium e de tritium contenguda dins una capsula de quelques millimètres.

Al mes d'agost los scientifics se son sarrats del punt d'ignicion : al delà d'aquel punt, l'energia produsida es mai importanta que la consomida.

Los lasèrs an menats 1,9 megajoules e los scientifics an poscut recuperar 1,3 megajoules. Pas pro encara lo rendament es pas que de 0,7. Cal passar l'unitat, 1, per jonher l'ignicion.

De mai per poder esplechar aquel tipe de tecnica d'un biais industrial calriá aver un rendament fòrça important de prèp de dètz.

En Euròpa lo laboratòri dich Laser MégaJoule (LMJ) prèp de Bordèu desvolopa tanben aquela tecnica de fusion inercialas pel Comisariat a l'Energia Atomica (CEA).


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.