Wendelstein 7-X
Esquèma del Wendelstein 7-X

Los scientifics del Max Planck Institut en alemanha an bastit un stellarator, lo Wendelstein 7-X. Es dempuèi 2016 en fasa de tèst.

Aquel aparelh de l'arquitectura pro complèxa a per vocacion de far de recèrcas suls plasmas.

Puslèu que de causir una forma estandar de tokamak, tala que definida a passat temps per d'engeniaires russes e comunament emplegada dins los laboratòris de recèrca (es tanben aquela configuracion qu'es estada causida pel projècte internacional ITER), los cercaires del Max Planck Institut an causit lo design stellarator.

La dificultat dins tota entrepresa de mestreja de la fusion termonucleara es de contrarotlar magneticament lo plasma en combustion, de l'isolar. Dins los stellarators aquela mestreja deuriá èsser obtenguda mai aisidament. Mas un prètz es de pagar : la concepcion del reactor es mai complèxa.

La solucion propausada aquí permet de dubrir un axe de recèrca novèl dins la quèsta d'aquel nòu mejan de producion electrica.

L'avenidor nos dirà quala de las doas configuracions, tokamak o stellarator, es la melhora al nivèl industrial. L'objectiu estant de produsir lo mai d'electricitat possible al mendre còst.


Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).