Wendelstein 7-X
Esquèma del Wendelstein 7-X

Los scientifics del Max Planck Institut en alemanha an bastit un stellarator, lo Wendelstein 7-X. Es dempuèi 2016 en fasa de tèst.

Aquel aparelh de l'arquitectura pro complèxa a per vocacion de far de recèrcas suls plasmas.

Puslèu que de causir una forma estandar de tokamak, tala que definida a passat temps per d'engeniaires russes e comunament emplegada dins los laboratòris de recèrca (es tanben aquela configuracion qu'es estada causida pel projècte internacional ITER), los cercaires del Max Planck Institut an causit lo design stellarator.

La dificultat dins tota entrepresa de mestreja de la fusion termonucleara es de contrarotlar magneticament lo plasma en combustion, de l'isolar. Dins los stellarators aquela mestreja deuriá èsser obtenguda mai aisidament. Mas un prètz es de pagar : la concepcion del reactor es mai complèxa.

La solucion propausada aquí permet de dubrir un axe de recèrca novèl dins la quèsta d'aquel nòu mejan de producion electrica.

L'avenidor nos dirà quala de las doas configuracions, tokamak o stellarator, es la melhora al nivèl industrial. L'objectiu estant de produsir lo mai d'electricitat possible al mendre còst.


Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.