Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024
Lo Scenic E-Tech © Renault

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Sa motorizacion es unicament electrica. Demai es abandonada d'a fons la configuracion monospace. Lo Scenic es vengut un SUV de 4,47 mètre de long.

Doas motorizacion son propausadas :

  • un motor de 125 kW (170 ch), alimentat per una batariá de 60 kWh ;
  • un motor de 160 kW (220 ch). La batariá per aqueste aurà una capacitat pus importanta de 87 kWh.

Lo constructor desvelèt los prèses al mes de genièr de 2024. Lo modèls pus simples seràn propausats al prètz de 39 990 €.

Prètz que pòt montar fins a 46 990 € pels modèls dotats de la batariá mai gròssa e d'equipaments suplementaris.

Scenic E-Tech

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024 © Renault

Scenic 4

Lo Scenic IV, produsit de 2016 a 2023, © Renault


Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Tecnologia : Tesla, una entrepresa de robotica ?

Tesla Bot

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada a l'intelligéncia artificiala.