Megane eVision © Renault 2020
Mégane eVision © Renault 2020

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Lo veïcul es electric, aquò's pas encara la version que serà produsida mas simplament un concèpte.

Lo PDG de Renault, Luca de Meo, afortís pr'aquò qu'aquel concèpte es pròcha a 95 % de l'estile qu'auràn las futuras veituras del grop.

Aquela Mégane eVision es una pichona compacta, amb d'aire de SUV, es un pauc pus nauta qu'una Mégane actuala.

Es, al nivèl estilistic, escleta, res de tròp. Renault sembla de voler se posicionar sul naut de gama.

Al nivèl de la poténcia lo motor presentat fa 160 kW (217 cavals). Sonque doas ròdas son motriças.

La siá batariá es de 60 kWh de capacitat utila. Las celulas son produsidas en Polonha per LG Chem, e assembladas en França.

Son autonomia es de 450 quilomètres en cicle mixte WLTP.

La presentacion del modèl de seria per la Mégane electrica es esperada per 2021. Las primièras liurason son pas previstas abans 2022. La produccion se farà a Douai.

 

eVision

Mégane eVision © Renault 2020


La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.