Megane eVision © Renault 2020
Mégane eVision © Renault 2020

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Lo veïcul es electric, aquò's pas encara la version que serà produsida mas simplament un concèpte.

Lo PDG de Renault, Luca de Meo, afortís pr'aquò qu'aquel concèpte es pròcha a 95 % de l'estile qu'auràn las futuras veituras del grop.

Aquela Mégane eVision es una pichona compacta, amb d'aire de SUV, es un pauc pus nauta qu'una Mégane actuala.

Es, al nivèl estilistic, escleta, res de tròp. Renault sembla de voler se posicionar sul naut de gama.

Al nivèl de la poténcia lo motor presentat fa 160 kW (217 cavals). Sonque doas ròdas son motriças.

La siá batariá es de 60 kWh de capacitat utila. Las celulas son produsidas en Polonha per LG Chem, e assembladas en França.

Son autonomia es de 450 quilomètres en cicle mixte WLTP.

La presentacion del modèl de seria per la Mégane electrica es esperada per 2021. Las primièras liurason son pas previstas abans 2022. La produccion se farà a Douai.

 

eVision

Mégane eVision © Renault 2020


Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).