Mercedez classa S
Dempuèi 2022 las Mercedes classa S pòdon èsser equipadas d'una ajuda de nivèl 3

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

De proposicions deurián èsser fachas per la Comission Europèa abans la fin del mes de setembre de 2022.

Los veïculs qu'auràn lo nivèl 4 d'autonomia se menaràn vertadièrament solet. Son pas prèstes encara a envasir las estradas mas los constructors, d'en pertot, trabalhan per permetre aquel tipe de desplaçament novèl.

Lo trabalh debutat per la Comission a per objectiu d'anticipar lor arrivada sul mercat. De definir condrechament un quadre legal permetrà d'organizar las fasas d'experimentacion previstas abans la comercializacion de sistèmas plenaments foncionals.

Las errors umanas son responsablas a 95 % dels accidents e un contraròtle de la conducha per de mejans tecnics adaptats permetrà de far drasticament mermar la mortalitat.

I a siès nivèls de certificacion pels veïculs autonoms, de 0 a 5.

  • Lo nivèl 0 correspond a l'abséncia totala d'ajuda.
  • Lo nivèl 1 permet per exemple l'utilizacion de sistèmas d'ajudas per adaptar la velocitat.
  • Al nivèl 2 los veïculs podon prene en carga per exemple la trajectòria de la veitura. Li cal per aquò prene en compta son environament, legir las marcas sus la rota e las analizar.
  • Al nivèl 3 la maquina es autorizada a prene lo volant dins de situacions particularas : environament simple, circulacion a feble velocitat... Un menaire deu èsser present en cas que.
  • Al nivèl 4 lo veïcul comença de poder èsser vertadièrament considerat coma autonòm. Pòt menar dins quasi totes los environaments. La preséncia d'un menaire dins lo veïcul demòra necessària.
  • Al nivèl 5 los veïculs son d'a fons autonòms. Cap de preséncia umana es pas necessària. La maquina s'organiza soleta per anar d'un punt a un autre.

De veituras autonòmas de nivèl 3 son ja comercializadas. Son autonòms dins des condicions especificas, per exemple sus las autostradas, mas una preséncia umana darrièr lo volan es sempre necessària.

Las Tesla amb lor autopilòt donan als veïculs una autonomia de nivèl 2.


Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.