Mercedez classa S
Dempuèi 2022 las Mercedes classa S pòdon èsser equipadas d'una ajuda de nivèl 3

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

De proposicions deurián èsser fachas per la Comission Europèa abans la fin del mes de setembre de 2022.

Los veïculs qu'auràn lo nivèl 4 d'autonomia se menaràn vertadièrament solet. Son pas prèstes encara a envasir las estradas mas los constructors, d'en pertot, trabalhan per permetre aquel tipe de desplaçament novèl.

Lo trabalh debutat per la Comission a per objectiu d'anticipar lor arrivada sul mercat. De definir condrechament un quadre legal permetrà d'organizar las fasas d'experimentacion previstas abans la comercializacion de sistèmas plenaments foncionals.

Las errors umanas son responsablas a 95 % dels accidents e un contraròtle de la conducha per de mejans tecnics adaptats permetrà de far drasticament mermar la mortalitat.

I a siès nivèls de certificacion pels veïculs autonoms, de 0 a 5.

  • Lo nivèl 0 correspond a l'abséncia totala d'ajuda.
  • Lo nivèl 1 permet per exemple l'utilizacion de sistèmas d'ajudas per adaptar la velocitat.
  • Al nivèl 2 los veïculs podon prene en carga per exemple la trajectòria de la veitura. Li cal per aquò prene en compta son environament, legir las marcas sus la rota e las analizar.
  • Al nivèl 3 la maquina es autorizada a prene lo volant dins de situacions particularas : environament simple, circulacion a feble velocitat... Un menaire deu èsser present en cas que.
  • Al nivèl 4 lo veïcul comença de poder èsser vertadièrament considerat coma autonòm. Pòt menar dins quasi totes los environaments. La preséncia d'un menaire dins lo veïcul demòra necessària.
  • Al nivèl 5 los veïculs son d'a fons autonòms. Cap de preséncia umana es pas necessària. La maquina s'organiza soleta per anar d'un punt a un autre.

De veituras autonòmas de nivèl 3 son ja comercializadas. Son autonòms dins des condicions especificas, per exemple sus las autostradas, mas una preséncia umana darrièr lo volan es sempre necessària.

Las Tesla amb lor autopilòt donan als veïculs una autonomia de nivèl 2.


Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.