Mercedez classa S
Dempuèi 2022 las Mercedes classa S pòdon èsser equipadas d'una ajuda de nivèl 3

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

De proposicions deurián èsser fachas per la Comission Europèa abans la fin del mes de setembre de 2022.

Los veïculs qu'auràn lo nivèl 4 d'autonomia se menaràn vertadièrament solet. Son pas prèstes encara a envasir las estradas mas los constructors, d'en pertot, trabalhan per permetre aquel tipe de desplaçament novèl.

Lo trabalh debutat per la Comission a per objectiu d'anticipar lor arrivada sul mercat. De definir condrechament un quadre legal permetrà d'organizar las fasas d'experimentacion previstas abans la comercializacion de sistèmas plenaments foncionals.

Las errors umanas son responsablas a 95 % dels accidents e un contraròtle de la conducha per de mejans tecnics adaptats permetrà de far drasticament mermar la mortalitat.

I a siès nivèls de certificacion pels veïculs autonoms, de 0 a 5.

  • Lo nivèl 0 correspond a l'abséncia totala d'ajuda.
  • Lo nivèl 1 permet per exemple l'utilizacion de sistèmas d'ajudas per adaptar la velocitat.
  • Al nivèl 2 los veïculs podon prene en carga per exemple la trajectòria de la veitura. Li cal per aquò prene en compta son environament, legir las marcas sus la rota e las analizar.
  • Al nivèl 3 la maquina es autorizada a prene lo volant dins de situacions particularas : environament simple, circulacion a feble velocitat... Un menaire deu èsser present en cas que.
  • Al nivèl 4 lo veïcul comença de poder èsser vertadièrament considerat coma autonòm. Pòt menar dins quasi totes los environaments. La preséncia d'un menaire dins lo veïcul demòra necessària.
  • Al nivèl 5 los veïculs son d'a fons autonòms. Cap de preséncia umana es pas necessària. La maquina s'organiza soleta per anar d'un punt a un autre.

De veituras autonòmas de nivèl 3 son ja comercializadas. Son autonòms dins des condicions especificas, per exemple sus las autostradas, mas una preséncia umana darrièr lo volan es sempre necessària.

Las Tesla amb lor autopilòt donan als veïculs una autonomia de nivèl 2.


Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.