Mission IM-1 febrièr de 2024
Fotografia presa per Odysseus lo 21 de febrièr de 2024 alara qu'èra en orbita al torn de la Luna © Intuitive Machines

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Un sol pichon problèma de relevar : l'aparelh un còp sul sòl lunar s'es volcat, per de rasons que demòran de precisar.

La mission IM-1 es estada organizada amb l'ajuda de la NASA. Aquesta, en prevision del retorn dels umans sul satellit de la Tèrra amb la mission Artemis, vòl dispausar de material in situ per las experimentacions futuras e causiguèt de fisar la tasca de carrejar las merças a d'entrepresas privadas. Desvolopèt per aquò lo programa CLPS, per Commercial Lunar Payload Services.

Es lo primièr còp dins l'istòria qu'una entitat non publica se pausa sus la Luna. Demai es lo primièr còp qu'un aparelh estatsunidenc torna sus l'astre dempuèi 1972 e la mission Apollo 17.

Al delà del material de la NASA, Odysseus menèt tanben de material per d'autras entitats.

La volontat d'Intuitive Machines es de venir una entrepresa de transpòrt especializada dins las liurasons sus la Luna. Lo veïcul Odysseus aparten a la classa dels Nova-C, gamma desvolopada especialament per la Luna.

D'autras missions son previstas en 2024 per Intuitive Machines.

La societat Astrobotic en genièr de 2024, tanben dins l'encastre del programa CLPS, capitèt pas de jónher la Luna. Los primièrs problèmas avenguèran un còp lor veïcul nomenat Peregrine dins l'espaci. Foguèt remandat sus Tèrra e s'abimèt dins l'Ocean Pacific a la fin del mes de genièr.


Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.