Mission IM-1 febrièr de 2024
Fotografia presa per Odysseus lo 21 de febrièr de 2024 alara qu'èra en orbita al torn de la Luna © Intuitive Machines

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Un sol pichon problèma de relevar : l'aparelh un còp sul sòl lunar s'es volcat, per de rasons que demòran de precisar.

La mission IM-1 es estada organizada amb l'ajuda de la NASA. Aquesta, en prevision del retorn dels umans sul satellit de la Tèrra amb la mission Artemis, vòl dispausar de material in situ per las experimentacions futuras e causiguèt de fisar la tasca de carrejar las merças a d'entrepresas privadas. Desvolopèt per aquò lo programa CLPS, per Commercial Lunar Payload Services.

Es lo primièr còp dins l'istòria qu'una entitat non publica se pausa sus la Luna. De mai es lo primièr còp qu'un aparelh estatsunidenc torna sus l'astre dempuèi 1972 e la mission Apollo 17.

Al delà del material de la NASA, Odysseus menèt tanben de material per d'autras entitats.

La volontat d'Intuitive Machines es de venir una entrepresa de transpòrt especializada dins las liurasons sus la Luna. Lo veïcul Odysseus aparten a la classa dels Nova-C, gamma desvolopada especialament per la Luna.

D'autras missions son previstas en 2024 per Intuitive Machines.

La societat Astrobotic en genièr de 2024, tanben dins l'encastre del programa CLPS, capitèt pas de jónher la Luna. Los primièrs problèmas avenguèran un còp lor veïcul nomenat Peregrine dins l'espaci. Foguèt remandat sus Tèrra e s'abimèt dins l'Ocean Pacific a la fin del mes de genièr.


Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.