Spectrum, Isar Aerospace
La fusada Spectrum tala qu'imaginada © Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Alara qu'en Euròpa l'industria dels lançaments se concentra al torn d'ArianeGroup dins un païsatge que pòt pareisse petrificat, contrariament a los dels Estats Units ont los actors se multiplican, Isar Aerospace assaja de far ausir sa votz.

Desvolopan lo microfusada Spectrum que deuriá poder mandar en orbita bassa 1 000 kg de carga utila. Produsisson tanben lo motor : Aquila.

En 2021 an poscut levar 180 milions de dollars e son fondator Daniel Metzler podiá alara declarar : « Avèm totes los finançaments necessaris pels nòstres primièrs lançaments. »

Aquestes son programats per 2022.

La societat a ja reçaupudas de comandas per de lançaments notadament d'Airbus Defence & Space e passèt d'accòrds per poder operar dempuèi los spacepòrts d'Andøya Space en Norvègia e de Kourou en Guaiana.

Isar Aerospace es la primièra societat Europèa de servici de lançament que los finançaments ne son totalament privats.

Recentament en genièr de 2022 reçaupèran lo prèmi EIC Horizon de l'Union Europèa. De 10 milions d'èuros, aqueste a per vocacion d'ajudar lo desvolopament d'entrepresas que facilitan la mesa an orbita de satellits.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.