Spectrum, Isar Aerospace
La fusada Spectrum tala qu'imaginada © Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Alara qu'en Euròpa l'industria dels lançaments se concentra al torn d'ArianeGroup dins un païsatge que pòt pareisse petrificat, contrariament a los dels Estats Units ont los actors se multiplican, Isar Aerospace assaja de far ausir sa votz.

Desvolopan lo microfusada Spectrum que deuriá poder mandar en orbita bassa 1 000 kg de carga utila. Produsisson tanben lo motor : Aquila.

En 2021 an poscut levar 180 milions de dollars e son fondator Daniel Metzler podiá alara declarar : « Avèm totes los finançaments necessaris pels nòstres primièrs lançaments. »

Aquestes son programats per 2022.

La societat a ja reçaupudas de comandas per de lançaments notadament d'Airbus Defence & Space e passèt d'accòrds per poder operar dempuèi los spacepòrts d'Andøya Space en Norvègia e de Kourou en Guaiana.

Isar Aerospace es la primièra societat Europèa de servici de lançament que los finançaments ne son totalament privats.

Recentament en genièr de 2022 reçaupèran lo prèmi EIC Horizon de l'Union Europèa. De 10 milions d'èuros, aqueste a per vocacion d'ajudar lo desvolopament d'entrepresas que facilitan la mesa an orbita de satellits.


Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.