Spectrum, Isar Aerospace
La fusada Spectrum tala qu'imaginada © Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Alara qu'en Euròpa l'industria dels lançaments se concentra al torn d'ArianeGroup dins un païsatge que pòt pareisse petrificat, contrariament a los dels Estats Units ont los actors se multiplican, Isar Aerospace assaja de far ausir sa votz.

Desvolopan lo microfusada Spectrum que deuriá poder mandar en orbita bassa 1 000 kg de carga utila. Produsisson tanben lo motor : Aquila.

En 2021 an poscut levar 180 milions de dollars e son fondator Daniel Metzler podiá alara declarar : « Avèm totes los finançaments necessaris pels nòstres primièrs lançaments. »

Aquestes son programats per 2022.

La societat a ja reçaupudas de comandas per de lançaments notadament d'Airbus Defence & Space e passèt d'accòrds per poder operar dempuèi los spacepòrts d'Andøya Space en Norvègia e de Kourou en Guaiana.

Isar Aerospace es la primièra societat Europèa de servici de lançament que los finançaments ne son totalament privats.

Recentament en genièr de 2022 reçaupèran lo prèmi EIC Horizon de l'Union Europèa. De 10 milions d'èuros, aqueste a per vocacion d'ajudar lo desvolopament d'entrepresas que facilitan la mesa an orbita de satellits.


La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.