Spectrum, Isar Aerospace
La fusada Spectrum tala qu'imaginada © Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Alara qu'en Euròpa l'industria dels lançaments se concentra al torn d'ArianeGroup dins un païsatge que pòt pareisse petrificat, contrariament a los dels Estats Units ont los actors se multiplican, Isar Aerospace assaja de far ausir sa votz.

Desvolopan lo microfusada Spectrum que deuriá poder mandar en orbita bassa 1 000 kg de carga utila. Produsisson tanben lo motor : Aquila.

En 2021 an poscut levar 180 milions de dollars e son fondator Daniel Metzler podiá alara declarar : « Avèm totes los finançaments necessaris pels nòstres primièrs lançaments. »

Aquestes son programats per 2022.

La societat a ja reçaupudas de comandas per de lançaments notadament d'Airbus Defence & Space e passèt d'accòrds per poder operar dempuèi los spacepòrts d'Andøya Space en Norvègia e de Kourou en Guaiana.

Isar Aerospace es la primièra societat Europèa de servici de lançament que los finançaments ne son totalament privats.

Recentament en genièr de 2022 reçaupèran lo prèmi EIC Horizon de l'Union Europèa. De 10 milions d'èuros, aqueste a per vocacion d'ajudar lo desvolopament d'entrepresas que facilitan la mesa an orbita de satellits.


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Musica : entrevista de Guillaume Lopez

Guillaume Lopez

Dins son magazine del mes de novembre de 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Guillaume Lopez.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.