L’òme de la baudufa e d’autres racontes, detalh
Detalh de la cobèrta del recuèlh : 'L’òme de la baudufa e d’autres racontes'

A la debuta del mes de febrièr de 2023 lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan (CAOC) de Barcelona comunicava sus la parucion del recuèlh : L’òme de la baudufa e d’autres racontes. Recampa los tèxtes dels finalistas del IIIen Concors de Racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols de 2022.

Lo concors a per vocacion de promòure la lenga e la cultura occitanas, d'afortir sa riquesa e sa creativitat.

Per aquesta tresena edicion, lo nombre de racontes presentats es en augmentacion. Vint-e-nòu tèxtes son estats editats.

Qualques tèxtes publicats :

  • L’òme de la baudufa, Joris Heitz ;
  • Un òme crudèu, Matieu Poitavin ;
  • Agriutas amaras, Eliane Tourtet ;
  • Un afar de sang, Alan Vidal ;
  • Planvenguda a la vida, Federico Merino Mir ;
  • Triptic de guèrra, Michel Gonin ;
  • Lo gojat qui parlava la lenga vielha dau país meravilhós, Marie Armentia ;
  • La dòna del parc, Chantal Demarest ;
  • Sus leis alas dei vents, Lisa Gròs ;
  • Dins lo rai dels astres, Laure-Anne Caraty ;

Lo CAOC organiza cada an lo Concors de Racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols. L'organizacion de la quatrena edicion en 2023 ven de començar.

L’òme de la baudufa e d’autres racontes


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.