Reporterre
Logo del webzine 'Reporterre'

En febrièr de 2020 lo webzine Reporterre propausava a son lectors un article sus Franc Bardòu.

Redigit per Solenne Garrigues e Publicat lo 5 de febrièr, nos presenta l'escrivan, son rapòrt a la lenga occitana, al país tolosan, als pirenèus, a sos reires de Carcassona o a las contestacions socialas actualas coma lo movement dels gilets jaunes.

Situa son action per la lenga en rapòrt amb l'urgéncia que i a de preservar la diversitat. Per el « chaque langue représente un rapport à l’existence humaine plus ou moins adapté à certaines conditions. Quand ces dernières changent, l’humanité doit pouvoir puiser dans l’abondance des cultures pour y répondre ».

Per el la diversitat culturala es necessària per poder tot simplament viure e s'aparar de çò que nomma « l'endogamia culturala ». La vei coma un risc.

L'article es [aquí]


Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.