Reporterre
Logo del webzine 'Reporterre'

En febrièr de 2020 lo webzine Reporterre propausava a son lectors un article sus Franc Bardòu.

Redigit per Solenne Garrigues e Publicat lo 5 de febrièr, nos presenta l'escrivan, son rapòrt a la lenga occitana, al país tolosan, als pirenèus, a sos reires de Carcassona o a las contestacions socialas actualas coma lo movement dels gilets jaunes.

Situa son action per la lenga en rapòrt amb l'urgéncia que i a de preservar la diversitat. Per el « chaque langue représente un rapport à l’existence humaine plus ou moins adapté à certaines conditions. Quand ces dernières changent, l’humanité doit pouvoir puiser dans l’abondance des cultures pour y répondre ».

Per el la diversitat culturala es necessària per poder tot simplament viure e s'aparar de çò que nomma « l'endogamia culturala ». La vei coma un risc.

L'article es [aquí]


Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.