Dins son edicion de mai de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Julien Campredon.

Julien Campredon e La Seria

– Cossí avètz rescontrat la lenga occitana ?

Soi nascut a Montpelhièr, ai grandit amb ma maire qu’es de cultura sonque francesa, mas que visquèt totjorn en Occitània. Mon paire èra a l’encòp de Cevenas e d’Aude. A un moment, me soi avisat que mos cosins èran mai al fial dels còdis culturals d’aicí. E quand partiguèri amb eles en Espanha, comprenián melhor l’espanhòl o lo catalan, alara qu’o parlavan pas. Comprenguèri qu’èra perqué i aviá lo patoès. Me donèt enveja de m’apropriar ma cultura. Crompèri lo metòde Assimil amb las cassetas audios, e puèi rescontrèri Maurici Andrieu que foguèt coma un professor. Sustot, foguèt la descobèrta d’una matèria super interessanta per mon trabalh d’escrivan.

– Cossí nasquèt lo projecte de La Seria ?

Aviái pas enveja de trabalhar dins l’audiovisual abans, es l’encontre amb Amic Bedel, lo realizator de La Seria, que m’i menèt. La dificultat foguèt de crear un mond ont l’occitan es present e credible. A la debuta aviam l’idèa de la seria Montsegur de Mar, la descobèrta d’una isla ont demòran los darrièrs mono-locutors occitans, que vivon coma d’Avaironeses del sègle XIX. Mas sabiái qu’aquò tendriá pas sus la longor. Alara diguèri a Amic : « Perqué pas contar l’istòria d’aqueles que vòlon fargar la seria Montsegur de Mar ? ».

– Dins La Seria, avètz projectat vòstra istòria ?

Totes los qu’an pas agut l’occitan en familha, qu’an començat de l’aprene mai tard, an l’idèa a la debuta de participar al reviscòl de la lenga. Aquel vam se tròba dins La Seria. Lo ton del projècte es risolièr, perqué l’idèa de despart, seguir de mond que vòlon fargar Montsegur de Mar, es descabestrada. E nos trufam de nautres, dels occitanistas tanben, perqu’avèm volgut anticipar las criticas de nacionalisme, de replec. La Seria es una ficcion que cal veire coma tota ficcion : que siá en occitan càmbia pas res, la cal jutjar coma s’èra de francés, d’italian o de sèrbi.

Magazine À toulouse 88, mai de 2022


Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.