Mercedes Class S conducha autonòma
Lo sistèma de conducha autonòma de mercedes en accion © Daimler

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Aqueste ofrís una ajuda dicha de nivèl 3 ont las intervencions umanas son pas necessàrias.

Aquò fa del constructor europèu un dels primièrs dins lo mond a beneficiar d'aquel tipe d'omologacion per un modèl comercializat. Honda, al Japon, obtenguèt al mes de març per sa veitura Legend, una autorizacion d'aquel tipe ont lo veïcul se pòt menat solet.

Son de Classe S que Mercedes prevei d'aquipar. Seràn disponiblas tre lo primièr trimèstre de 2022 en concession. Lo sistèma podrà èsser utilizat sonque sus las autostradas quand lo trafic serà important e la velocitat jos los 60 km/h. Las meteissas constrenchas s'aplican al Japon per la Honda Legend.

Lo menaire podrà far quicòm mai que de menar, serà pas oblijat de daissar las siás mans sul volant, mas deurà èsser en capacitat d'intervenir en cas de besonh. Se a la demanda del sistèma la persona al volant interven pas per prene lo contraròtle del veïcul, la veitura s'arrestarà. L'utilizator podrà pas per exemple dormir.

Aquelas omologacions de nivèl 3 arriban alara que Tesla que comunica bravament sul subjècte amb son Autopilot demòra al nivèl 2.

Cap d'omologacion de nivèl 4 es pas encara, en 2021, estada donada de pel mond.


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.