mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.


Lo professor Cric - Sèrgi Gairal

professor-cric-gairalFebrièr de 2017, Sèrgi Gairal publica al Grelh Roergàs Lo professor Cric, un libre a l'entorn de l'aprendissatge de l'occitan. 

Lo professor Cric es un papagai qu'ensenha a sa companha, Crac, la lenga occitana.

A travèrs aquela istòria, l'obratge tòca a la question de l'aprendissatge d'una lenga e de son usatge, torna tanben sus mantuns punts de lingüistica occitana.

Atlàs Lingüistic de Provença

atlas-provenca-4 La langue d'oc telle qu'on la parle. Autors : Jean-Claude Bouvier e Claude Martel. Atlas Linguistique, Provence, 4 (Edicions Alpes de Lumière, 2016, 320 paginas, 60,50 €).

Lo volum 4 de l'Atlàs Lingüistic de Provença corona aquela òbra monumentala començada dempuèi mai de 50 ans e dedicada a la lenga provençala. Nos esclaira sus la reparticion dels parlars entre Alps e Mediterranèa.

Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.