Magdalena IEO d'Òlt edicions tornèt editar en 2020 lo libre de Jules Cubayne Magdalena.

Magdalena es un pichon roman que pintra lo mitan rural carcinòl de la debuta del sègle XX. Aquò's un dels primièrs escrich de l'autor.

L'abat Jules Cubaynes nasquèt a Sant Alari de Lalbenca, en Carcin, en 1894. Moriguèt a Concòts en 1975. Passèt gaireben tota sa vida en país carcinòl. Son òbra es prigondament marcada per sa fe.

Debutèt per revirar Las georgicas de Vergèli, puèi Los sants evangèlis. Seguiguèron d'autras òbras religiosas, L'agonia a l'òrt dels oliviers, Lo libre de Tobias, Novèl testament qu'avià començat de revirar quant èra a la guèrra de 1914-1918, Salmes.

Son cap d'òbra es sens contesta, Homme de Dieu, Òme de Dieu, que foguèt publicat en 1951.

En 1935, pareis La Tèrra e l'ostal. Aquí es subretot la vida de sa tèrra carcinòla que noirís lo raconte : tèrra de causes blanquinozes ont bufa lo vent cantalés, ont los èrms ofrison lor espandida als tropèls, ont l'agach se pòrta fins a d'azuèlhs londanhs. E pr'aquò aquí a posita : combas, òrts, prats, sèrres e planuras : tot un país ric de vida e d'òmes.

Los sieus poèmas foguèron mai d'un còp premiats a l'Acadèmia dels Jòcs florals de Tolosa avant que ne foguèsse nomenat membre.

En 2017 l'IEO d'Òlt tornava publica de Jules Cubaynes Camin de guèrra. Mobilizat en Lorena pendent la primièr guèrra mondiala l'autor contava aquí son quotidian de soldat.

Carcin, familha e tèrra donc mas tanben estudis, guèrra e ministèri, es aquí dins sa biografia que Jules Cubaynes posèt una part importanta de son òbra.


Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.

E d’aquí nasquèron los mites - Griselda Lozano

E d’aquí nasquèron los mites Lo libre E d’aquí nasquèron los mites de Griselda Lozano sortiguèt en 2017.

Recampa una seleccion dels melhors articles sus l’istòria d’Occitània que l'autora publiquèt sul jornal numeric Jornalet.

Lo libre conten 276 paginas.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.