Es estat publicat a la fin de 2025 lo libre Lo Fantauma de Canterville... e autres contes d'Oscar Wilde.

La traduccion es de Pèire Beziat. Lo libre es propausat dins la colleccion Flor Inversa d'IEO Edicions.

Lo conte Lo Fantauma de Canterville presenta l'istòria de l’american Hiram B. Otis que ven de crompar Canterville, proprietat dempuèi de sègles d’un nòble e rèirevièlh linhatge anglés. Tanlèu installada la familha, lo fantauma comença de se manifestar. Mas aqueste es pas al cap de sas penas. Quora patetic, quora risolièr, capleugièr o terrible, aquel conte mescla lo fantasc al fantastic. L’autor, amb son umor de dandi, se plai a escarnir los còdis socials de son epòca.

Oscar Wilde nasquèt lo 16 d’octobre de 1854 a Dublin, es mòrt lo 30 de novembre de 1900 a París, foguèt un escrivan, romancièr, dramaturg e poèta irlandés. Nasquèt dins la classa mejana protestanta irlandesa de Dublin d’un paire cirurgian reputat, Sir William Wilde, e d’una maire poèta, Lady Jane Wilde.

Noirit per la cultura classica e premiat pel Trinity College de Dublin, faguèt sos estudis al Magdalen College de l’Universitat d’Oxfòrd, ont desvolopèt son personatge d’esteta e de dandy, influenciat pels prerafaelitas e per las teorias de L’art per l’art de Walter Pater, John Ruskin e Whistler.

Après sos estudis, s’installèt a Londres, ont capitèt de s’integrar dins la nauta societat e los cercles cultivats e excelliguèt dins divèrses genres literaris.

Pèire Beziat, traductor, nos torna presentar aquí en occitan una novèla òbra màger de la literatura mondiala. Ven après las sortidas de :

  • L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson en 2015 (IEO Edicions) ;
  • Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle en 2017 (IEO Edicions) ;
  • dos volums de Las aventuras de Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle en 2018 (IEO Edicions) ;
  • Viatge amb un ase per Cevenas de Robert Louis Stevenson en 2019 (Éditions des régionalismes) ;
  • La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving en 2021 (IEO Edicions) ;
  • La Pèsta Escarlata de Jack London en 2021 (Éditions des régionalismes) ;
  • 1984 de George Orwell en 2022 (Éditions des régionalismes) ;
  • Las Memòrias de Sherlock Holmes d’Arthur Conan Doyle en 2024 (Éditions des régionalismes) ;
  • Las trenta-nòu Grasas de John Buchan en 2025 (Éditions des régionalismes) ;
  • Lo cas estranh del Doctor Jekyll e Sénher Hyde de Robert-Louis Stevenson en 2025 (Éditions des régionalismes).

*

mars

'Lo fantaume de Canterville' d'Oscar Wilde

Lo fantaume de Canterville d'Oscar Wilde, IEO Edicions, 2025


Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Vida de Joan Larsinhac - Robèrt Lafont

joan-larsinhac-robert-lafontPublicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.

Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.

Un classic.