mars Sortiguèt en 2018 lo libre de Georg Kremnitz Katalanische und okzitanische renaissance.

L'autor venguèt presentar son trabalh a Tolosa per una conferéncia DUOC lo dimècre 20 de mars de 2019.

Tornam publicar çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.

 

La Renaissença occitana e la Renaissença catalana. Una comparason de 1800 fins ara.

Al sègle XIX, la renaissença occitana, menada per Frederic Mistral e lo Felibrige, e la renaixença catalana, incarnada per Jacint Verdaguer, apareisson coma dos moviments parallèls qu’entre eles, fòrça rapidament, de ligams se teissèron.

Las situacions qu’aquelas lengas i son confrontadas, marcadas per la dominacion d’una lenga nacionala, respectivament lo francés e l’espanhòl, presentan de similituds nombrosas, coma tanben las accions entrepresas en favor de la revalorizacion de la lenga e de la cultura occitanas o catalanas.

Georg Kremnitz, sociolingüista que coneis perfièchament aqueles dos domenis culturals prepausa una sintèsi en alemand que ven just de paréisser (Katalanische und okzitanische Renaissance. Ein vergleich von 1800 bis heute., Berlin, De Gruyter, 2018).

La comparason istorica que desvolopa pren coma ponch de partença la data simbolica de 1800 e s’espandís fins a la debuta del sègle XXI. I descobrissèm las rasons que explican cossí, a partir de situacions inicialas fòrça pròchas, los movements renaissantistas occitan e catalan coneisson d’evolucions fin finala fòrça divergentas.

Après lo trabalh considerable d’August Rafanell (La il·lusió occitana, 2006) suls ligams occitano-catalans, lo libre de Georg Kremnitz marca una etapa nòva dins la coneissença d’aqueles dos movements renaissantistas que lors perlongements se fan encara sentir al jorn de uèi.

 

Georg Kremnitz nasquèt en Alemanha en 1945 e viu a Viena (Austria) dempuèi 1986. Format dins las universitats de Göttingen, Berlin, Montpelhièr, Tübingen e Bordèu, professor emerita (dempuèi 2012) de filologia romana a l’Universitat de Viena, foguèt tanben professor associat a l’EHESS (París), a Niça, Buenos Aires, Bahía Blanca, etc.

Sos centres d’interesses e de recerca concernisson la sociologia de la comunicacion, subretot dins lo domeni de las lengas romanicas, la sociolingüistica e la sociologia de las lengas dominadas, las politicas lingüisticas, l’istòria de las lengas romanas, lo plurilingüisme social e literari.

Publiquèt un vintenat d’obratges sus aquestes domenis, e mantuns articles e comptes renduts. Sa granda coneissença dels domenis occitan, catalan mas tanben creòls foguèt mantuns còps distinguida, notadament en decembre de 2012 per lo Prèmi internacional Ramon Llull.

Dirigiguèt en 2014 una monumentala Histoire sociale des langues de France (PUR).


L'Aucon - Ferran Delèris

mars L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris. Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.

L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.

Diccionari Occitan-Catalan

diccionari-occitan-catalanDiccionari Catalá-Occitá Occitan-Catalan - Claudi Balaguer e Patrici Pojada

Editor : Llibre de l'índex - 980 paginas - 2012 
ISBN : 84-95317-98-2

Aqueste diccionari es lo primièr a far lo pont entre aquelas doas lengas bessonas. 16 milas dintradas amb per caduna la prononciacion fonetica correspodenta.

Lo diccionari conten tanben qualques nocions de gramatica occitana.

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.