senechal-medias-contre-mediasClément Sénéchal - Médias contre médias
224 pages - 15 èuros
2014 - Les prairies ordinaires - ISBN 978-2-35096-084-5

Clément Sénéchal dins Médias contre médias analisa lo mond dels mèdias modèrnes uèi en conflicte. D'un costat los vièlhs : verticals, dins las mans dels estats, de las classas dirigentas ; e de l'autre los nòus : orizontals, dubèrts, populars, leugièr, expression de preocupacions sovent frivòlas, mas liuras.

Quatrena de cobèrta : "La societat de l'espectacle trabalha per definir los contors de la realitat legitima. Balha un imatge respectable al las dominacions de classa e selecciona los agents que, d'afrontaments fals en consensus ninòis, ne govèrnan la reproducion ideologica e materiala, a bona distància de las perturbacions popularas. Aital se forma l'egemonia culturala.

"Lo desvolopament d'Internet càmbia la dona : la multitud s'apodèra dels apleches per se representar, las paraulas en plaças prenon lo fuòc de las criticas, dels contra-discors d'informacion emergent. Difusant lor pròpria naracion dels eveniments, las mobilizacions socialas desembocan belcòps sus de revolucions. Las mediacions tradicionalas, contrarotladas per la borgesiá del vèrb, ne son presas de revèrs. L'espaci public se dubrís al conflicte. Mas ja lo poder tòrna compausar son opression, transformant las libertats numericas en farfantèlas : aicí per vendre, alai per espionar, endacòm mai per reprimir, totjorn amb per amira de descoratjat las praticas dissidentas que començan de grelhar sus la ret.

"La guèrra de moviment tòrna prener son cors. L'eissida sieuna que serà politica."

[ligam editor]


Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

IEO Edicion torna editar 'Delà la mar' de Sèrgi Gairal

Delà la mar Partidas de Rodés per fugir la misèria de 1884, quaranta familhas roergatas arriban a Pigüe el còr de la Pampa argentina lo 4 de decembre de la meteissa annada.

L'aventura foguèt extraordinària per l’epòca, representava un cambiament total e definitiu, e i aviá ben aquí la matèria d'un libre. Sèrgi Gairal la sasiguèt e bastiguèt al torn d'aquel eveniment la trama de son primièr roman istoric, Delà la mar, que sortiguèt pel primièr còp en 2004.