senechal-medias-contre-mediasClément Sénéchal - Médias contre médias
224 pages - 15 èuros
2014 - Les prairies ordinaires - ISBN 978-2-35096-084-5

Clément Sénéchal dins Médias contre médias analisa lo mond dels mèdias modèrnes uèi en conflicte. D'un costat los vièlhs : verticals, dins las mans dels estats, de las classas dirigentas ; e de l'autre los nòus : orizontals, dubèrts, populars, leugièr, expression de preocupacions sovent frivòlas, mas liuras.

Quatrena de cobèrta : "La societat de l'espectacle trabalha per definir los contors de la realitat legitima. Balha un imatge respectable al las dominacions de classa e selecciona los agents que, d'afrontaments fals en consensus ninòis, ne govèrnan la reproducion ideologica e materiala, a bona distància de las perturbacions popularas. Aital se forma l'egemonia culturala.

"Lo desvolopament d'Internet càmbia la dona : la multitud s'apodèra dels apleches per se representar, las paraulas en plaças prenon lo fuòc de las criticas, dels contra-discors d'informacion emergent. Difusant lor pròpria naracion dels eveniments, las mobilizacions socialas desembocan belcòps sus de revolucions. Las mediacions tradicionalas, contrarotladas per la borgesiá del vèrb, ne son presas de revèrs. L'espaci public se dubrís al conflicte. Mas ja lo poder tòrna compausar son opression, transformant las libertats numericas en farfantèlas : aicí per vendre, alai per espionar, endacòm mai per reprimir, totjorn amb per amira de descoratjat las praticas dissidentas que començan de grelhar sus la ret.

"La guèrra de moviment tòrna prener son cors. L'eissida sieuna que serà politica."

[ligam editor]


Los tres potons - Thierry Arcaix

Los tres potons Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.

Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.

Dos libres de Robèrt Lafont

En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.