En 2009 lo collectiu « Iniciativas 1209-2009 » organizava de recampaments per comemorar lo massacre de Besièrs. Per l'occasion Joan-Loís Escafit escrivava l'article que seguís. Aquí rendiá compte de las accions del collectiu.

 

Las leiçons contemporanèas d'un crimi contra l'umanitat abans la letra : « lo grand masèl » del 22 de julhet de 1209

Lo dimècres 22 de julhet d'aquesta an 2009, aquò fasiá exactament 800 ans que la populacion refugiada dins la ciutat fortificada de Besièrs foguèt exterminada per las tropas dels crosats del papa Innocent III menadas per l'abat Arnaud Amaury, abat dels cistercians, per de que los representants de la vila avián refusat de lor liurar la pichona minoritat « catara » (i aviá une tièra faita per l'evesque de Besières de 210 noms). La letra-raport dels dos legats sieus (Arnaud Amaury e Milon) a Innocent III ne daissa pas cap de dobte sus l'importança del chaple, quitament se las chiffras son encara discutidas ; citacion de la revirada latin francés faita pel servici dels archius despartamentals d'Eraut : « Los nòstres, sens agachar l'estat, l'atge, tanpauc lo sèxe, passeron al trenchet de l'espasa, gaireben vint mila personas. Après aquel chaple grossàs, la vila tota foguet pilhada e cramada, la venjança divina se descadenant miraculosament contra ela. »

Dins l'esperit del collectiu « iniciativas 1209-2009 » que lo Comitat Gardarem la Tèrra del país montpelhierenc ne fa part (qualques uns dels fondadors son originaris del país besierenc), aviá propausat a d'organismes defendeires e promotors dels dreches dels èstres umans (Ligue des Droits de l'Homme, LICRA, Amnesty International, CIMADE, unions locales de las 8 organizacions sindicalas de salariats, tièra non clavada), de participar a un rencontre a la data anniversari e a Besièrs.

L'UL CFDT del Besierenc e la CIMADE de Besièrs respondigueron positivament qualques meses avans lo rencontre.

Après un rampèl imajat dels faits (vidèo negre e blanc, extrach de La Caméra Explore le Temps, les Cathares), e una pichona introduccion de Gardarem la Tèrra, los representants dels organismes e lo public an exprimit lors vejaires sus las leiçons contemporanèas d'aquel eveniment, alavetz que los totalitarismes religioses o ideologics son encara a l'origina d'un fum de crimis contra l'unanitat e autres crimis de guèrra a la debuta d'aquel sègle vint e unen. La lectura d'escriches de l'épòca mòstra qu'aquel masèl enorme, que s'inscriviá dins un tustàs lingüisticò-cultural que romprà lo vam europèu d'una civilizacion en lenga occitana que portava de valors de dobertura e de tolerància, aviá una natura vertadièra de punicion colectiva extrèma per de que los borgeses de la ciuatat avián 42 ans mai lèu tuat lo vescomte que respectava pas los engatjaments sieus en matièra de libertats comunalas, e malmenat l'avesque, mas tanben per de que la populacion refusava de liurar los que, en son sen, eran considerats coma eretics. Lo chaple respondiá egalament per los responsables sieus a una volontat d'exemplaritat per fin de dissuadir tota resisténcia a aquela crosada... Emai, aviá una dimension etnocidària : se legís dins L’Historia Albigensis de Pierre des Vaux-de-Cernay : « La ciutat de Besièrs comptava entre las mai noblas, mas èra tota infectada del poison de la perversitat eretica, e sos ciutadans èran pas sonque eretics mas fòrça mai : raubaires, inics, adultèrs, lairons dels piègers, e confles de totas menas de pecats. »

Segon l'article 7 de l'estatut de Roma de la Cort Penala internacionala dintrat en vigor lo 1èr de julhet de 2002 « on entend par crime contre l’humanité l’un quelconque des actes ci-après lorsqu’il est commis dans le cadre d’une attaque généralisée ou systématique lancée contre toute population civile et en connaissance de cette attaque : a) Meurtre ; b) Extermination (...) ; c) Persécution de tout groupe ou de toute collectivité identifiable pour des motifs d’ordre politique, racial, national, ethnique, culturel, religieux ou sexiste (...) ? » (l'enumeracion menciona uèch autres menas d'actes) ; un còp precisat que « par "attaque lancée contre une population civile", on entend le comportement qui consiste en la commission multiple (de tels actes) à l’encontre d’une population civile quelconque, en application ou dans la poursuite de la politique d’un État ou d’une organisation ayant pour but une telle attaque », es clar que lo 22 de julhet de 1209 se cometèt un crimi contre l'umanitat abans la letra pel grand masèl.

Lo rescontre que se tenguèt lo dimècres 22 de julhet de 2009 a Besièrs amasset un quinzenat de personas, implicadas sindicalament o associativament, dins la sala de la Cimade que gerís a Besièrs un centre d'acuèlh de demandaires d'asil, que mòstra la continuitat d'una tradicion locala de dobertura. Après un rampèl istoric e de la definicion actuala del crimi contra l'umanitat, la discutida centrada sus la recerca de las leiçons contemporanèas del « grand masèl » metèt en particular en evidéncia la nécessitat per comprene e agir uèi de conéisser lo passat, mai que mai dins sas dimensions culturalas, per de qu'aquel episòdi tragic de l'istòria, consequéncia d'un totalitarisme religiós, marca une confrontacion de civilisacions ont aquela de la cortesiá e del paratge (dignitat egala dels èstres umans) foguèt vincuda e castigada mas a daissat de valors e de riquesas culturalas que pòdon servir a las e los que obran uèi per un umanisme vertadièr, contra un fum de dams als dreches dels èstres umans. La fòrça d'impacte, al moment de sa difusion en 1966, de l'emission La caméra explore le temps, les cathares de Stellio Lorenzi, Alain Decaux e André Castelot, mòstra que la brasa pòt balhar, jos las cendras, la beluga de la memòria istorica estropiada, encara que cal trapar los mejans adaptats a l'epòca nòstra de tornar generar las leiçons d'una istòria, la nòstra, ocultada, en li balhant una utilitat concreta per mond de uèi.

Una soscadissa sus aquel 800en anniversari jos l'angle del respècte e de la promocion dels dreches dels èstres umans met en clar l'importància de la dimension culturala que s'exprimís en particular amb la riquesa de cada lenga. Per aquel anniversari, foguèt inaugurada sul CIRDÒC a Besièrs la placa : « lo 22 de julhet de 1209, lo grand masèl castiguèt l'intolerabla tolerància del pòble d'òc ».

Joan-Loís Escafit

 

Sorsa de l'article : site de l'EOE.