Lo divendres 10 de genièr de 2020 al rectorat de Montpelhièr dos membres de la FELCO Maria-Joana Verny (secretària) e Yan Lespoux (president) encontravan Yves Bernabé (Inspector general de l’Educacion nacionala) e Benoît Paumier (Inspector general del ministèri de la Cultura) en carga da la mission d’observacion sus la valorizacion de l’occitan.

Aquí çai-jos lo compte-rendut que faguèt d'aquela entrevista Maria-Joana Verny sul site de la FELCO.

 

Compte-rendut - Audiéncia FELCO del 13/01/2020 - Mission d’observacion sus la valorizacion de l’occitan

Y. Bernabé comencèt per nos presentar la mission d’observacion. Es compausada de dos IGESR (la novèla apellacion dels IGEN) de l’Educacion nacionala, de dos IGESR del ministèri de la Cultura e d’un IGESR de l’administracion del ministèri de l’Interior. Totes s’èran pas poguts desplaçar a Montpelhièr aquel jorn.

S’agís d’una mission d’observacion qu’aurà de faire de proposicions sus la politica de valorizacion de la lenga occitana. A d’observar cossí aquestas politicas de valorizacion se meton en òbra a travèrs l’OPLO, l’IEO e lo CIRDOC.

Nos volian subretot escotar.

La primièra question pausada per M. Bernabé foguèt : « Qué significa per vosautres « valorizar la lenga occitana » ? »

Avèm començat per dire que dins una societat ont la transmission familiala aviá quasiment desaparegut, l’escòla èra un luòc essencial de valorizacion a travèrs l’ensenhament de la lenga e de la cultura, mas que podiá pas tot, que caliá una oferta culturala, e una visibilitat publica de la lenga, que nos plaçavem dins una vision umanista de defensa de la diversitat de las paraulas de l’umanitat, a començar per aquelas de França e donc de l’occitan.

Avèm tanben parlat mèdias : plaça de la premsa, mas tanben de las ràdios e telés. Coma sortissián de Radio Lengadòc, lor avèm dich que caliá aparar aquel malhum de ràdio o telés associativas, mas pas abandonar lo servici public e avèm insistit per d’emissions de ràdio sus France bleu ou de telé a France 3.

Avèm comparat l’orari ridicul per l’occitan a costat de l’oferta a Frequenza mora o a Via Stella en Corsega.

Avèm explicat tanben que las diferentas filièras d’ensenhament de la lenga devián èsser valorizadas d’un biais coerent, amb continuitat de la mairala a l’Universitat. E tanben qu’una ofèrta generalizada deviá èsser mesa en plaça. E que pel moment, a travèrs la refòrma del licèu, la politica del MEN èra non pas de valorizar mas de tugar aqueste ensenhament mentre que la Constitucion fa de las lengas de França un part del patrimòni de França.

Remetèrem a la mission los dorsièrs de la FELCO a aquel prepaus :

(05-02-19) Audience FLAREP au Ministère (document FELCO-OCBI) e

(02-11-18) Réforme des lycées : arrêt de mort des langues régionales ? La FELCO s’adresse au Ministère.

La segonda question pausada per M. Bernabé portèt sus de testimoniatges d’escambis amb de mond que li disián que quand i aviá una ofèrta, i aviá pauc de candidats.

Respondèrem en disent que per qu’una ofèrta siá eficaça, la caliá promòure e que fins ara lo MEN e los rectorats fasián pas pro la promocion de l’ofèrta, mas qu’èra un trabalh militant. Avèm insistit sul ròtle que deuriá jogar l’ONISEP, sus l’inegalitat de cobertura de l’espaci occitan en matèria d’ensenhament e sus l’inegalitat de mejans entre lengas de França.

Avèm explicada la baissa dels effectius per la baissa del nombre de collègas en pòstes, per la concurréncia desleiala entre opcions, los oraris mal plaçats, la manca d’estrambòrd de l’administracion (eufemisme qu’an plan comprés coma tal) per presentar l’existent, la manca de mejans especifics permetent de sortir al mens per part l’occitan de las DGH constrenchas.

Avèm acabat en dire que l’ensenhament de l’occitan èra un ensenhament innovant amb de collègas qu’inventan cada jorn, que trabalhan en interdisciplinaritat, e que deviá èsser mes en avant. Ne profiechèrem per remetre lo dorsièr de la FELCO que recampa los projèctes pedagogics dels collègas.

Avèm tanben laissat, de segur, la brocadura FELCO e la CREO Lengadòc per faire comprene cossí s’articulava la FELCO amb sas associacions academicas sus l’ensemble de l’espaci d’òc. Avèm explicat cossí èrem articulats amb la FLAREP e amb l’APLV, dins una amira filosofica de dubertura e d’escambis.

Venguèt la tresena question : nòstre sentiment sus l’OPLO, lo CIRDÒC e l’IEO.

Sus l’OPLO, avèm dich qu’èra un otís preciós de regulacion dels rapòrts entre Estat (MEN) e collectivitats, mas que mancava de mejans : avèm comparada la dotacion de l’OPLO amb aquela de l’OPLB basc – supausi que sabètz la diferéncia.

Avèm tanben dich qu’una part granda de l’espaci occitan beneficiava pas de l’OPLO e qu’èra una inegalitat « republicana » de mai.

Sus lo CIRDÒC, avèm dich que per nosautres èra un miracle d’intelligéncia e d’utilitat, pas solament sus plaça a Besièrs, mas tanben sus l’ensemble del territòri d’òc amb un molon d’operacions en partenariat, sens comptar los otisses de comunicacion numerica.

Sus l’IEO, avèm sotlinhat lo ròtle istoric de l’IEO, parlat d’IDECO coma editor e difusor, e del malhatge territorial mercé lo molon de cèrcles locals.

Per acabar, nos demandèrem ont agir per melhor valorizar l’occitan.

Avèm quichat un còp mai sus la refòrma del licèu. Las chifras comunicadas per Gilbèrt, e arribadas a l’òsca, las avèm legidas, mas pas laissadas e an plan comprés qu’èra una collecta militanta e que revelavan una tendéncia pesuga de demesida e de catastròfa generalizada.

Avèm tanben insistit sul besonh de mejans especifics per l’occitan.

L’acamp s’acabèt a 16h15. Se debanèt dins un ambient coral.

Compte-rendut de Maria-Joana Verny