minaires
Minaires tarneses

Lo dissabte 14 de març a 14h lo CCOA, Centre Cultural Occitan d'Albigés, propausarà una visita a doas voses del musèu de Canhac : en francés, amb un guida del musèu, e en occitan, amb un ancian minaire.

L'ocasion de se remembrar çò qu'èra la vida dels minaires tarneses que sovent coneissián la lenga occitana e la parlavan entre eles, que siague dins la mina o dins la vida de cada jorn.

Lo Musèu-Mina de Canhac a per vocacion de nos torna far descobrir l'istòria dels òmes e dels mestièrs restacats a aquela activitat industriala ara desapareguda en albigés.

Son tanben presentadas las maquinas qu'emplegava los trabalhadors.

Un tren de vapor davalava lo carbon cap a l’usina de Pelissièr sus la comuna d’Albi, ont èra lavat, triat e vendut. Los carretièrs e un pauc pus tard los camionaires lo venián pesar sus una gròssa bascula. Cal dire tanben qu’una part importanta de la produccion partissiá d’Albi pel camin de fèrre.

La visita del 14 de març serà seguida d’una discutida al l’entorn de l’occitan dins la mina, animada per Jòrdi Raffanel e Sèrgi Bayrac.

Aquela animacion dubèrta a totes se farà dins una sala del Musèu-Mina tre 16h.


Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.