minaires
Minaires tarneses

Lo dissabte 14 de març a 14h lo CCOA, Centre Cultural Occitan d'Albigés, propausarà una visita a doas voses del musèu de Canhac : en francés, amb un guida del musèu, e en occitan, amb un ancian minaire.

L'ocasion de se remembrar çò qu'èra la vida dels minaires tarneses que sovent coneissián la lenga occitana e la parlavan entre eles, que siague dins la mina o dins la vida de cada jorn.

Lo Musèu-Mina de Canhac a per vocacion de nos torna far descobrir l'istòria dels òmes e dels mestièrs restacats a aquela activitat industriala ara desapareguda en albigés.

Son tanben presentadas las maquinas qu'emplegava los trabalhadors.

Un tren de vapor davalava lo carbon cap a l’usina de Pelissièr sus la comuna d’Albi, ont èra lavat, triat e vendut. Los carretièrs e un pauc pus tard los camionaires lo venián pesar sus una gròssa bascula. Cal dire tanben qu’una part importanta de la produccion partissiá d’Albi pel camin de fèrre.

La visita del 14 de març serà seguida d’una discutida al l’entorn de l’occitan dins la mina, animada per Jòrdi Raffanel e Sèrgi Bayrac.

Aquela animacion dubèrta a totes se farà dins una sala del Musèu-Mina tre 16h.


Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.