mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.

La traduccion de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt torna aquel libre a sa tèrra d'origina tot en li sèrvant sa dimension universala.

Pau Arena (o Paul Arène en francés) nasquèt en 1843 a Sisteron, moriguèt a Antíbol en 1896. Visquèt a París ont encontrèt Alphonse Daudet. Collaborèt amb el a l'escritura de çò qu'anava venir las Lettres de mon moulin.

En relacion contunha amb Romanilha, Mistral e Aubanèl, en 1879, participèt a la fondacion de la Societat Felibrenca de París. Los sieus poèmas, contes e pèças de teatres evòcan mai que mai Provença.

Miquèl Gonin engenhaire civil, es l'autor, en collaboracion amb Loís Gaubèrt, de l'Arquitectura (IEO Edicion), Molins d'un còp èra (Lacor) e, sus l'istòria dels catars e del catarisme, de Los bons òmes (Per Noste).

Loís Gaubèrt es professor agregat de letras classicas. Un còp retirat ensenhèt la lenga occitana en Roergue. Es amb Maurici Andriu e Andrieu Bianchi l'autor del Diccionari d'expression e locucions occitanas (Vent Terral).


Las vacanças de Pascas - Sèrgi Gairal

vacancas-sergi-gairal Dins Lo barracon, tot un vilatge cèrca Clotilda, una dròlla de dètz ans que desapareis pendent un mes e mièg.

Dètz e sèt ans pus tard, aquela dròlla, venguda adulta, decidís de contar son escapada, de dire la vertat a totes los que la cerquèron. Aquò balha Las vacanças de pascas un pichon roman a la primièra persona, sensible e just.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

La reina deus bandits

la-reina-mangaLa reina deus bandits de Wee Tian Beng (Institut Occitan de Pau)

Lo primièr manga en occitan.

Extrach : "Avisatz-vos, que soi esmalida !

"De tan qui ètz nombrós... de tan qui parlatz viste, e de tan qui son complicats los vòstes noms... ne me'n vau pas brembar !