mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.

La traduccion de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt torna aquel libre a sa tèrra d'origina tot en li sèrvant sa dimension universala.

Pau Arena (o Paul Arène en francés) nasquèt en 1843 a Sisteron, moriguèt a Antíbol en 1896. Visquèt a París ont encontrèt Alphonse Daudet. Collaborèt amb el a l'escritura de çò qu'anava venir las Lettres de mon moulin.

En relacion contunha amb Romanilha, Mistral e Aubanèl, en 1879, participèt a la fondacion de la Societat Felibrenca de París. Los sieus poèmas, contes e pèças de teatres evòcan mai que mai Provença.

Miquèl Gonin engenhaire civil, es l'autor, en collaboracion amb Loís Gaubèrt, de l'Arquitectura (IEO Edicion), Molins d'un còp èra (Lacor) e, sus l'istòria dels catars e del catarisme, de Los bons òmes (Per Noste).

Loís Gaubèrt es professor agregat de letras classicas. Un còp retirat ensenhèt la lenga occitana en Roergue. Es amb Maurici Andriu e Andrieu Bianchi l'autor del Diccionari d'expression e locucions occitanas (Vent Terral).


L’Iscla del Tresaur - Robert Louis Stevenson

iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.

Sul libre de Roland Pécout 'Agach occitan'

agach-occitan-pecoutDins la revista Lenga e País d'òc n° 43 en 2005, Marie-Jeanne Verny presentava tres cronicas eissidas del libre de Roland Pécout Agach occitan. Extrach :

Tres cronicas de Agach occitan de Roland Pécout
Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry1, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pécout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.