joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.

De las fonts vivas e dels gaudres de la Montanha Negra fins a la Mar Nòstra, l’istòria d’una vida que se confond amb la de l’òbra la mai granda del Sègle de Loís XIV dempuèi los bòsques de Ramondens fins a l’estanh de Taur.

L'autora sus un centenat de paginas nos far intrar dins l'istòria de la construccion d'aquela òbra uèi multiseculara.


Traduccion francesa del 'Libre de Catòia' de Joan Bodon

catoia-frances-bodonVen de pareisse (febrièr de 2017) una novèla traduccion francesa del Libre de Catòia de Joan Bodon. Es deguda a Alem Surre Garcia, escrivan e conferencièr. Trabalhèt en collaboracion amb Françoise Meyruels e Martine Boulanger.

La darrièra traduccion de Pèire Canivenc datava de 1993. Son Les editions du Rouergue que la propausava, alara que reeditavan l'integrala de l'òbra de l'autor, en version originala occitana e dins sa traduccion en francés. Joan de Cantalausa assegurava la direccion del trabalh editorial.

Jean Boudou visionnaire et humaniste : Del cap de la rega a la talvera - Bertrand Guibert

Jean Boudou visionnaire et humaniste,
Bertrand Guibert En 2005 las edicions del Grelh Roergàs publicava un obratge de Bertrand Guibert dedicat a Joan Bodon.

Sus un pauc mens de cent paginas l'autor tornava sus l'òbra d'un dels autors mai emblematic de la literatura contemporanèa d'expression occitana. L’ensems de son òbra, al còp romans, contes o poèmas, ara ben ancorada dins la cultura nòstra, genèra de trabalhs de mai en mai nombroses d'universitaris o de simples amators. Bertrand Guibert pòrta pèira, interròga aquí las inspiracions nombrosas de Joan Bodon, lo pes del banh lingüistic e pus genaralament de l'environament cultural que foguèt lo sieu dins las annadas d'après guèrra.

Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.