joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.

De las fonts vivas e dels gaudres de la Montanha Negra fins a la Mar Nòstra, l’istòria d’una vida que se confond amb la de l’òbra la mai granda del Sègle de Loís XIV dempuèi los bòsques de Ramondens fins a l’estanh de Taur.

L'autora sus un centenat de paginas nos far intrar dins l'istòria de la construccion d'aquela òbra uèi multiseculara.


Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.

Lo roman nacional francés - Gerard Tautil

tautil-roman-natLe roman national français au défi de l'extrême droite
Gérard Tautil - L'Harmattan - 2017 - 122 paginas
ISBN : 978-2-343-10766-0

Après son darrièr libre en occitan Psicòsi au palais publicat per IEO Edicion que presentava qualques unas de sas reflexions e criticas, Gerard Tautil nos presenta, en francés aqueste còp, una analisa de la situacion politica en Occitània.

Al delà nos balha un tablèu de la politica francesa contemporanèa.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...