joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.

De las fonts vivas e dels gaudres de la Montanha Negra fins a la Mar Nòstra, l’istòria d’una vida que se confond amb la de l’òbra la mai granda del Sègle de Loís XIV dempuèi los bòsques de Ramondens fins a l’estanh de Taur.

L'autora sus un centenat de paginas nos far intrar dins l'istòria de la construccion d'aquela òbra uèi multiseculara.


Lo siège de Cadarossa

lo-siege-de-cadarossa-joan-b-fabreEn 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.

Un incontornable de las letras occitanas. Una novèla reedicion seriá plan venguda.

Entre dos millenaris

entre-dos-millenarisEntre dos millenaris - IEO-IDECO - Ensag - 2009 - 16 èuros

Un obratge per far lo punt sus la realitat occitana uèi. Recampa un quarantenat de contribucions : istòria, lenga, ensenhament, arts e letras, practicas localas, politica, reflexion, comunicacion... Tot çò que fa un biais de viure collectiu es pres en compte per dire l'escomesa occitana a la debuta del tresen millenari... Es estat redigit jos la direccion del Claudi Molinièr.

Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.