Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.
L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.
Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.
« Vaquí, car jove companh imaginat, çò qu’ai a vos dire, que vira un pauc a l’utopia, me diretz, e a la trompetada, pensaretz, après aver mormolhat benlèu de tròp, a vòstre gost, dins lo sovenir. Suls mejans qu’escalan a l’utopia, suls actes pacients e realistas que fan avançar una causa, vos abandoni e abandoni a vòstre temps la tactica. Mas, vos ne prègui, gardatz-vos l’ambicion ! Non pas per vos, mas per Occitània. E de passar per fòl vèrs los pensacorts e rosegamenuts d’aiçaval, e mai los assetjats pel temps de la ciutadèla d’amondaut, cregatz qu’aquò’s raso ! »
La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana
del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.
Es sortit en 2019 lo diccionari de botgeta occitan/francés e francés/occitan en çò de las
edicions Yoran.
Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara
ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es
disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.