Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.
L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.
Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.
« Vaquí, car jove companh imaginat, çò qu’ai a vos dire, que vira un pauc a l’utopia, me diretz, e a la trompetada, pensaretz, après aver mormolhat benlèu de tròp, a vòstre gost, dins lo sovenir. Suls mejans qu’escalan a l’utopia, suls actes pacients e realistas que fan avançar una causa, vos abandoni e abandoni a vòstre temps la tactica. Mas, vos ne prègui, gardatz-vos l’ambicion ! Non pas per vos, mas per Occitània. E de passar per fòl vèrs los pensacorts e rosegamenuts d’aiçaval, e mai los assetjats pel temps de la ciutadèla d’amondaut, cregatz qu’aquò’s raso ! »
La reina deus bandits de
Wee Tian Beng (Institut Occitan de Pau)
Letras d'Òc publica (2019) los Contes d'Aubrac. Lo libre de 368 paginas es propausat al prètz
de 27 èuros. Presentacion de l'editor :
Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada
a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada
del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise