Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.
L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.
Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.
« Vaquí, car jove companh imaginat, çò qu’ai a vos dire, que vira un pauc a l’utopia, me diretz, e a la trompetada, pensaretz, après aver mormolhat benlèu de tròp, a vòstre gost, dins lo sovenir. Suls mejans qu’escalan a l’utopia, suls actes pacients e realistas que fan avançar una causa, vos abandoni e abandoni a vòstre temps la tactica. Mas, vos ne prègui, gardatz-vos l’ambicion ! Non pas per vos, mas per Occitània. E de passar per fòl vèrs los pensacorts e rosegamenuts d’aiçaval, e mai los assetjats pel temps de la ciutadèla d’amondaut, cregatz qu’aquò’s raso ! »
Dòn Quichòt de la Mancha de Miguel De Cervantes.
Huit siècles de littérature occitane en Auvergne et Velay.
La MARPÒC publicava en 2018 La Bèstia dau Coàr de Didier Leclerc. Lo libre es en francés e en occitan. Amb, per l'occitan
doas versions : una en provençal misralenc e l'autra en provençal referencial.