Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

« Vaquí, car jove companh imaginat, çò qu’ai a vos dire, que vira un pauc a l’utopia, me diretz, e a la trompetada, pensaretz, après aver mormolhat benlèu de tròp, a vòstre gost, dins lo sovenir. Suls mejans qu’escalan a l’utopia, suls actes pacients e realistas que fan avançar una causa, vos abandoni e abandoni a vòstre temps la tactica. Mas, vos ne prègui, gardatz-vos l’ambicion ! Non pas per vos, mas per Occitània. E de passar per fòl vèrs los pensacorts e rosegamenuts d’aiçaval, e mai los assetjats pel temps de la ciutadèla d’amondaut, cregatz qu’aquò’s raso  ! »


Cronicas de viatge - Sèrgi Labatut

mars Sortiguèt en 2017 a cò de IEO-Edicion lo libre Cronicas de viatge de Sèrgi Labatut.

En qualques tèxtes brèus, sus un centenat de paginas, l'autor nos mena dins un periple trocejat, ont se succedisson tempses e luòcs.

Los remembres de Marineta Mazoyer

Subre lo pont de Ròchabèla Marineta Mazoyer debutèt a la debuta dels ans dos mile la publicacion de sos remembres.

Quatre libres illustrats son disponibles e en venda sul site de l'autora.

En 2009 sortissiá Subre lo pont de Ròchabèla, raconte autobiografic de sa joventud dins lo barri minièr d'Alès.

Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.