la-crise-qui-vient La crise qui vient de Laurent Davezies (Le Seuil, 111 paginas).

L'autor analisa los impactes de la crisi economica actuala suls territòris Franceses, en foncion de la politica publica menada, del desvolopament, del pes de las metropòlas.

Presentacion de l'editor – Per compréner la crisi que frapa França dempuèi 2008, nos podèm pas contentar dels agregats economics globals.

Nos cal, al contrari, menar una analisa fina, a l'escala dels territòris, dels bacins d'emplècs, de las vilas. Pel passat, França, capitèt de manténer una cèrta egalitat entre regions "pauras" e "ricas", de mercé costoses transfèrts financièrs. Mas, amb la crisi de las finanças publicas e socialas, aquesta epòca s'acaba. Es que podèm sosténer las regions en dificultat sens frenar lo desvolopament de las grandas metropòlas ? Es que calrà lèu causir entre l'égalitat territoriala e l'eficacitat economica ?

Aqueste libre prepausa un triple punt de vista sus la dificultat que França rencontra uèi :

  • infranacional, que revèla lo morcelament territorial a l'òbra ;
  • politic, perque la destabilisacion d'unes territòris indutz lo creis dels populismes ;
  • prospectif, que lo demesiment de la despensa publica e l'energia cara daissan preveire un ebranlament dels territòris suburbans.

Al mièg d'aquestes bolversaments, vesèm se dessenhar una mapa nòva : la França en crisi de las annadas  2010-2020.

Laurent Davezies es professor al CNAM, titulari de la cadièra Economia e desvolopament dels territòris. Especialista de las questions d'economia regionala e urbana, publiquèt recentament : La republique et ses territoires. La circulation invisible des richesses (Seui/La République des Idées, 2008).


Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.