la-crise-qui-vient La crise qui vient de Laurent Davezies (Le Seuil, 111 paginas).

L'autor analisa los impactes de la crisi economica actuala suls territòris Franceses, en foncion de la politica publica menada, del desvolopament, del pes de las metropòlas.

Presentacion de l'editor – Per compréner la crisi que frapa França dempuèi 2008, nos podèm pas contentar dels agregats economics globals.

Nos cal, al contrari, menar una analisa fina, a l'escala dels territòris, dels bacins d'emplècs, de las vilas. Pel passat, França, capitèt de manténer una cèrta egalitat entre regions "pauras" e "ricas", de mercé costoses transfèrts financièrs. Mas, amb la crisi de las finanças publicas e socialas, aquesta epòca s'acaba. Es que podèm sosténer las regions en dificultat sens frenar lo desvolopament de las grandas metropòlas ? Es que calrà lèu causir entre l'égalitat territoriala e l'eficacitat economica ?

Aqueste libre prepausa un triple punt de vista sus la dificultat que França rencontra uèi :

  • infranacional, que revèla lo morcelament territorial a l'òbra ;
  • politic, perque la destabilisacion d'unes territòris indutz lo creis dels populismes ;
  • prospectif, que lo demesiment de la despensa publica e l'energia cara daissan preveire un ebranlament dels territòris suburbans.

Al mièg d'aquestes bolversaments, vesèm se dessenhar una mapa nòva : la França en crisi de las annadas  2010-2020.

Laurent Davezies es professor al CNAM, titulari de la cadièra Economia e desvolopament dels territòris. Especialista de las questions d'economia regionala e urbana, publiquèt recentament : La republique et ses territoires. La circulation invisible des richesses (Seui/La République des Idées, 2008).


Sèt pans - Leon Còrdas

sets-pans Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).

Extrach pagina 121 : "A la darrièra bocada lo gojat escorreguèt son veire e sortiguèt en disent qu'aviá quicòm a faire al tractor.

"I aviá benlèu quicòm a faire que levèt lo capòt, furguèt dins la caissa de las claus, ne prenguèt una, puèi çaganhèt lo motor. Mas qué que faguèsse sa pensada èra, d'aquel moment, a vint lègas d'aquí - sa pensada embrumassida e esmeravilhada a l'encòp, coma aquelis matins d'estiu ont corrís una nèbla bassa que seguís lo clòt de la comba e passa prim los rais de lum a travèrs son sedaç magic."

Diccionari occitan provençau/catalan

diccionari-occitan-catalan-bezsonoff-montalatEs sortit (mai de 2015) lo diccionari occitan provençau-catalan de Joan-Daniel Bezsonoff.

Presentacion de l'editor - Lo Diccionari occitan provençau-catalan es un instrument per facilitar au public catalan la lectura directa de la literatura occitana. Aquela òbra descriu principalament lo provençau corrent amb referéncias a totei leis autreis variantas de la lenga occitana. Maugrat l’emplec de la grafia classica, lo diccionari, gràcias a remandaments, permet una lectura aisada dei libres de l’escòla d’Avinhon.

Novèlas exemplaras - Miguel de Cervantes

Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.