la-crise-qui-vient La crise qui vient de Laurent Davezies (Le Seuil, 111 paginas).

L'autor analisa los impactes de la crisi economica actuala suls territòris Franceses, en foncion de la politica publica menada, del desvolopament, del pes de las metropòlas.

Presentacion de l'editor – Per compréner la crisi que frapa França dempuèi 2008, nos podèm pas contentar dels agregats economics globals.

Nos cal, al contrari, menar una analisa fina, a l'escala dels territòris, dels bacins d'emplècs, de las vilas. Pel passat, França, capitèt de manténer una cèrta egalitat entre regions "pauras" e "ricas", de mercé costoses transfèrts financièrs. Mas, amb la crisi de las finanças publicas e socialas, aquesta epòca s'acaba. Es que podèm sosténer las regions en dificultat sens frenar lo desvolopament de las grandas metropòlas ? Es que calrà lèu causir entre l'égalitat territoriala e l'eficacitat economica ?

Aqueste libre prepausa un triple punt de vista sus la dificultat que França rencontra uèi :

  • infranacional, que revèla lo morcelament territorial a l'òbra ;
  • politic, perque la destabilisacion d'unes territòris indutz lo creis dels populismes ;
  • prospectif, que lo demesiment de la despensa publica e l'energia cara daissan preveire un ebranlament dels territòris suburbans.

Al mièg d'aquestes bolversaments, vesèm se dessenhar una mapa nòva : la França en crisi de las annadas  2010-2020.

Laurent Davezies es professor al CNAM, titulari de la cadièra Economia e desvolopament dels territòris. Especialista de las questions d'economia regionala e urbana, publiquèt recentament : La republique et ses territoires. La circulation invisible des richesses (Seui/La République des Idées, 2008).


Pantòri de Romieg Jumèu

pantori-romieg-jumeu Pantòri de Romieg Jumèu (IEO-Edicion, 2013, A tots 194, 234 paginas, 13,5 x 18 cm, 16.00 €).

Presentacion de l'editor :

1851. Napoléon lo Pichòt entrinca son Còp d’Estat. A còntra suberna de totei leis insureccions dau sègle XIX, son pas leis obriers ni leis estudiants que s’enrebèlisson per aparar la Republica mai quasi solets lei pacans provençaus deis Aups bassas, de la Droma e dau Var. La repression sarà terribla. Au mitan deis eveniments, una familha de marselhés liberaus amb seis amors, seis engatjaments e sei desenlusiments.

Jean Boudou visionnaire et humaniste : Del cap de la rega a la talvera - Bertrand Guibert

Jean Boudou visionnaire et humaniste,
Bertrand Guibert En 2005 las edicions del Grelh Roergàs publicava un obratge de Bertrand Guibert dedicat a Joan Bodon.

Sus un pauc mens de cent paginas l'autor tornava sus l'òbra d'un dels autors mai emblematic de la literatura contemporanèa d'expression occitana. L’ensems de son òbra, al còp romans, contes o poèmas, ara ben ancorada dins la cultura nòstra, genèra de trabalhs de mai en mai nombroses d'universitaris o de simples amators. Bertrand Guibert pòrta pèira, interròga aquí las inspiracions nombrosas de Joan Bodon, lo pes del banh lingüistic e pus genaralament de l'environament cultural que foguèt lo sieu dins las annadas d'après guèrra.

L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.