Magdalena IEO d'Òlt edicions tornèt editar en 2020 lo libre de Jules Cubayne Magdalena.

Magdalena es un pichon roman que pintra lo mitan rural carcinòl de la debuta del sègle XX. Aquò's un dels primièrs escrich de l'autor.

L'abat Jules Cubaynes nasquèt a Sant Alari de Lalbenca, en Carcin, en 1894. Moriguèt a Concòts en 1975. Passèt gaireben tota sa vida en país carcinòl. Son òbra es prigondament marcada per sa fe.

Debutèt per revirar Las georgicas de Vergèli, puèi Los sants evangèlis. Seguiguèron d'autras òbras religiosas, L'agonia a l'òrt dels oliviers, Lo libre de Tobias, Novèl testament qu'avià començat de revirar quant èra a la guèrra de 1914-1918, Salmes.

Son cap d'òbra es sens contesta, Homme de Dieu, Òme de Dieu, que foguèt publicat en 1951.

En 1935, pareis La Tèrra e l'ostal. Aquí es subretot la vida de sa tèrra carcinòla que noirís lo raconte : tèrra de causes blanquinozes ont bufa lo vent cantalés, ont los èrms ofrison lor espandida als tropèls, ont l'agach se pòrta fins a d'azuèlhs londanhs. E pr'aquò aquí a posita : combas, òrts, prats, sèrres e planuras : tot un país ric de vida e d'òmes.

Los sieus poèmas foguèron mai d'un còp premiats a l'Acadèmia dels Jòcs florals de Tolosa avant que ne foguèsse nomenat membre.

En 2017 l'IEO d'Òlt tornava publica de Jules Cubaynes Camin de guèrra. Mobilizat en Lorena pendent la primièr guèrra mondiala l'autor contava aquí son quotidian de soldat.

Carcin, familha e tèrra donc mas tanben estudis, guèrra e ministèri, es aquí dins sa biografia que Jules Cubaynes posèt una part importanta de son òbra.


Los tres potons - Thierry Arcaix

Los tres potons Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.

Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.