Magdalena IEO d'Òlt edicions tornèt editar en 2020 lo libre de Jules Cubayne Magdalena.

Magdalena es un pichon roman que pintra lo mitan rural carcinòl de la debuta del sègle XX. Aquò's un dels primièrs escrich de l'autor.

L'abat Jules Cubaynes nasquèt a Sant Alari de Lalbenca, en Carcin, en 1894. Moriguèt a Concòts en 1975. Passèt gaireben tota sa vida en país carcinòl. Son òbra es prigondament marcada per sa fe.

Debutèt per revirar Las georgicas de Vergèli, puèi Los sants evangèlis. Seguiguèron d'autras òbras religiosas, L'agonia a l'òrt dels oliviers, Lo libre de Tobias, Novèl testament qu'avià començat de revirar quant èra a la guèrra de 1914-1918, Salmes.

Son cap d'òbra es sens contesta, Homme de Dieu, Òme de Dieu, que foguèt publicat en 1951.

En 1935, pareis La Tèrra e l'ostal. Aquí es subretot la vida de sa tèrra carcinòla que noirís lo raconte : tèrra de causes blanquinozes ont bufa lo vent cantalés, ont los èrms ofrison lor espandida als tropèls, ont l'agach se pòrta fins a d'azuèlhs londanhs. E pr'aquò aquí a posita : combas, òrts, prats, sèrres e planuras : tot un país ric de vida e d'òmes.

Los sieus poèmas foguèron mai d'un còp premiats a l'Acadèmia dels Jòcs florals de Tolosa avant que ne foguèsse nomenat membre.

En 2017 l'IEO d'Òlt tornava publica de Jules Cubaynes Camin de guèrra. Mobilizat en Lorena pendent la primièr guèrra mondiala l'autor contava aquí son quotidian de soldat.

Carcin, familha e tèrra donc mas tanben estudis, guèrra e ministèri, es aquí dins sa biografia que Jules Cubaynes posèt una part importanta de son òbra.


Los Tres Gendres del Paure Òme

tres-gendres Los Tres Gendres del Paure Òme d'Ives Roqueta (Vent terral, 13 èuros, Libre Disc, 64 paginas).

Dins l'encastre d'un projècte pedagogic, los escolans bilingües de l'escòla Ròcaguda d'Albi participèron a un talhièr d'escritura e a un talhièr de teatre.

S.T.O - Lo tust de tres letras - Régine Hugounenq

sto En setembre de 2019 sortissiá a cò de l'editor Euromedit lo libre S.T.O – Lo tust de tres letras

Lo livre es en version bilingüe occitan/francés.

Presentacion – Lo 16 de febrièr de 1943, lo governament de Vichy publiquèt una lei que congreava lo « Servici del Trabalh Obligatòri » (STO) en Alemanha. Seguèt la requisicion de las classas 1920, 21 e 22. Se la màger part dels joves escotèron, n'i a que se volguèron pas plegar a la lei.

Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.