mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.

Alavetz ? Assassinat ? En fugida en Polinesia amb Miss Occitània ? suicidat ? Envelat per de fòraterrenals ? Partit amb la caissa del club ? Victima d’una ascencion intempestiva al cèl coma la que patiguèt Nòstre Sénher ? Partit far l’ermita dins una cauna de Montanha Negra ?

Cal sap. D’evidéncia, a Sant-Perdols tot sembla possible, emai lo demai. Atanben lo capitani Marius Azemar ne vei de totas las colors per ensajar de tornar metre la man sul desaparegut. Son enquèsta va de rebombidas en rebombidas e se fa pas sens penetrar en prigondor las mors particularas – tras que particularas ? – dels vilandreses.

Sèrgi Viaule es nascut e demòra en Albigés. Escrich dempuèi son adolescéncia. Sa lenga es naturala e de bon comprene, enrasigada dins una practica quotidiana. En literatura es totjorn aquí ont degun l’espèra pas ; es a l'encòp, romancièr, critic, tradctor. Segon sos dires , en literatura, sa sola ambicion es de «  fa córrer la lenga ».

Après aver publicat Na Balfet en 2012, tanben a las Éditions des régionalismes, un primièr roman dich, gendarmièr, puèi de romans mai classics, de recuèlhs de novèlas e mantunas traduccions, Sèrgi Viaule torna al roman negre.

L'escrivan qualifica l’òbra presenta de « divertiment literari escrich pendent los confinaments sanitaris de 2020-2021 ».


La solitud del correire de fons - Alan Sillitoe

La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.

Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha - Glaudi Barsotti

Es sortit en 2018 a las edicions Latinoir lo libre de Glaudi Barsotti Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha.

L'autor presenta qualques tèxtes de l'epòca, racontes o cançons, escriches pels testimònis e actors d'aquel eveniment. Nos permetan de portar un agach nòu e de melhor comprene la situacion d'aquel temps a Marselha.

La Legenda de Sleepy Hollow - Washington Irving

IEO Edicions publiquèt al mes de març de 2021 La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving.

La traduccion occitana es de Pèire Beziat que revirèt tanben de Conan Doyle Las aventuras de Sherlock Holmes (IEO Edicions) e de Robert Louis Stevenson, Lo mond perdut (IEO Edicions) e Viatge amb un ase per Cevenas (Editions des regionalismes).

Washington Irving situa l'accion de la legenda dins la val aconsomida de Sleepy Hollow. Aquí lo temps sembla coma calhat. Lo regent Ichabod Crane, que regna en mèstre sus sa pichona escòla, pensa que res ni degun lo pòt pas pus arrestar sul camin de la notorietat e de la prosperitat. Mas lo fantauma del Cavalièr sens Cap que trèva la val dempuèi la guèrra d’independéncia fa fintanèla...