'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud Las edicion E... rau ! venon de tornar editar a la debuta de 2024 lo libre d'Albèrt Arnaud : Estanhencas.

Lo libre sortiguèt dins sa primièra edicion en 2014. Content sèt novèlas, es bilingüe, caduna es estada traducha en francés.

Las accions se debanan a Estanhan, vilòta a la broa d’un estanh de la còsta lengadociana. Aquí d’òmes, de femnas, de joves, de vièlhs, un enfant solitari acaptat jol cobèrt de la Plaça, un òme pivelat per una votz meravilhosa, una femna engabiada dins son banh... Cadun es a menar sa vida.

Albèrt Arnaud nasquèt a Massilhan dins Erau. Ensenhèt las letras e l’istòria. Un còp tornat al sieu, s’avisèt qu’aviá servat en el lo tresaur de sa lenga, legat per sas gents. D’aquí entre aquí l’amira foguèt per el de la far viure e de la passar als autres. Primièr als joves coma ensenhaire, puèi als adults que s’afogan de la descobrir o de la tornar descobrir.

Militant infatigable, Albèrt Arnaud es en 2024 lo president de l’IEO-34.


La feruna - Valèri Bernard

feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.

Dos libres de Robèrt Lafont

En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.