'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud Las edicion E... rau ! venon de tornar editar a la debuta de 2024 lo libre d'Albèrt Arnaud : Estanhencas.

Lo libre sortiguèt dins sa primièra edicion en 2014. Content sèt novèlas, es bilingüe, caduna es estada traducha en francés.

Las accions se debanan a Estanhan, vilòta a la broa d’un estanh de la còsta lengadociana. Aquí d’òmes, de femnas, de joves, de vièlhs, un enfant solitari acaptat jol cobèrt de la Plaça, un òme pivelat per una votz meravilhosa, una femna engabiada dins son banh... Cadun es a menar sa vida.

Albèrt Arnaud nasquèt a Massilhan dins Erau. Ensenhèt las letras e l’istòria. Un còp tornat al sieu, s’avisèt qu’aviá servat en el lo tresaur de sa lenga, legat per sas gents. D’aquí entre aquí l’amira foguèt per el de la far viure e de la passar als autres. Primièr als joves coma ensenhaire, puèi als adults que s’afogan de la descobrir o de la tornar descobrir.

Militant infatigable, Albèrt Arnaud es en 2024 lo president de l’IEO-34.


IEO Edicion torna editar 'Delà la mar' de Sèrgi Gairal

Delà la mar Partidas de Rodés per fugir la misèria de 1884, quaranta familhas roergatas arriban a Pigüe el còr de la Pampa argentina lo 4 de decembre de la meteissa annada.

L'aventura foguèt extraordinària per l’epòca, representava un cambiament total e definitiu, e i aviá ben aquí la matèria d'un libre. Sèrgi Gairal la sasiguèt e bastiguèt al torn d'aquel eveniment la trama de son primièr roman istoric, Delà la mar, que sortiguèt pel primièr còp en 2004.

Poètas ròms dels balcans

mars En 2014 sortiguèt lo libre Poeti rrom dei balcani. Es una antologia de la poesia ròm contemporanèa.

Los tèxtes son presentats dins la lenga originala, en italian e en occitan. Las traduccions son de Peyre Anghilante e de Marcel Courthiade.

Sul site internet de la Chambra d'òc, Marcel Courthiade presentava l'obratge.

Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.