los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.

Una realitat que se mòstra tal coma es, pas blanca ni negra.

« Ai pas res inventat » çò ditz Fèliç Daval « ne soi pas capable. Mès aquò‘s segur, aquò qu’ai vist o entendut dire, o ai quauques bocins arrengat... Ai causidas de las scènas que m’an inspirat, descrichs dels encastres que me son familhièrs. »

Las illustracions son de Felip Sabatièr, las nòtas de vocabulari son francés.


Un dimenge d’estiva e d’autres racontes

Sortiguèt en genièr de 2021 lo libre Un dimenge d’estiva e d’autres racontes. Recampa los tèxtes recebuts dins l'encastre del Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.

Aqueste concors creat en 2020 es organizat pel CAÒC de Barcelona, que alara que lo libre veniá de pareisse comunicava.

Joan Jaurés e occitània

jaures-e-occitaniaJaurés e Occitània - Jòrdi Blanc
14 x 22 cm - 220 paginas - 10 èuros - Vent terral

« Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents. Prèmi Pau Froment 1985 e Joan Bodon 1987.

La solitud del correire de fons - Alan Sillitoe

La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.