sang-e-saba-j-c-foret Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (Trabucaire, 2005, 160 paginas, 13 èuros).

Quatrena de cobèrta – « Èrem qualques jovents que sabián qu'anavan morir abans vint ans. De la vida que viuram pas, regretàvem sonque l'amor que ne seriam per tot jamai ignorants.

« D'imatges encara nos perseguissián, de cuols e de cuèissas doças que jamai ne saupriam pas lo mofle. Aquò nos enfectava de morir piusèls, coma una injustícia de mai que nos èra facha. Envejàvem los ainats qu'avián conegut aquel bonur. Bicar un còp per morir puèi, e nòstra vida nos auriá paregut complida, bona a èsser trencada, quand la sentissiam incompleta, abortada, sens lo pelegrinatge dins un còs de femna. La nuèch quand lo desir se podiá pas pus patir, nos levavèm d'escondons per nos pinholar dins las bartas sus d'imatges de car femininas. Fasiam de per còr çò que cresiam qu'èran los gèstes de l'amor. Nòstra vana semença l'escampàvem sus de matas de mugas e nos tornavèm jaire, atristesits e amaisats per un moment. »

Sul descreis de sa vida, un òme se soven de son adolescéncia : la guèrra, l'avaliment de son país, mas tanben lo miracle que transformèt sa misèria sexuala en descobèrta esbleugida de l'amor e confondèt univèrs femenin e regne vegetal dins una sola adoracion. Un còp de mai l'autor se demanda ont se pòt arrucar l'espèr quand s'es perduda tota rason de viure. La guèrra pòt èsser la de Chechenia, los païsatges los del Lengadòc e lo dròlle cadun de los que lor jovença es estada saquejada per la guèrra.

Joan-Claudi Forêt es nascut a Lion en 1950. Après un primièr roman en francés (La vallée perdue) e dos libres de pròsa en occitan (lo roman La pèira d'azard, puèi las novèlas reculhidas dins Lo libre dels grands nombres publicat al Trabucaire en 1998), Sang e saba es son tresen libre en occitan. Es conegut e reconegut coma un dels prosators mai originals de la literatura occitan d'ara.


Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?

Sul libre 'Histoire universelle de Marseille'

histoire-universelle-de-marseille-dell-umbriaSul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.