sang-e-saba-j-c-foret Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (Trabucaire, 2005, 160 paginas, 13 èuros).

Quatrena de cobèrta – « Èrem qualques jovents que sabián qu'anavan morir abans vint ans. De la vida que viuram pas, regretàvem sonque l'amor que ne seriam per tot jamai ignorants.

« D'imatges encara nos perseguissián, de cuols e de cuèissas doças que jamai ne saupriam pas lo mofle. Aquò nos enfectava de morir piusèls, coma una injustícia de mai que nos èra facha. Envejàvem los ainats qu'avián conegut aquel bonur. Bicar un còp per morir puèi, e nòstra vida nos auriá paregut complida, bona a èsser trencada, quand la sentissiam incompleta, abortada, sens lo pelegrinatge dins un còs de femna. La nuèch quand lo desir se podiá pas pus patir, nos levavèm d'escondons per nos pinholar dins las bartas sus d'imatges de car femininas. Fasiam de per còr çò que cresiam qu'èran los gèstes de l'amor. Nòstra vana semença l'escampàvem sus de matas de mugas e nos tornavèm jaire, atristesits e amaisats per un moment. »

Sul descreis de sa vida, un òme se soven de son adolescéncia : la guèrra, l'avaliment de son país, mas tanben lo miracle que transformèt sa misèria sexuala en descobèrta esbleugida de l'amor e confondèt univèrs femenin e regne vegetal dins una sola adoracion. Un còp de mai l'autor se demanda ont se pòt arrucar l'espèr quand s'es perduda tota rason de viure. La guèrra pòt èsser la de Chechenia, los païsatges los del Lengadòc e lo dròlle cadun de los que lor jovença es estada saquejada per la guèrra.

Joan-Claudi Forêt es nascut a Lion en 1950. Après un primièr roman en francés (La vallée perdue) e dos libres de pròsa en occitan (lo roman La pèira d'azard, puèi las novèlas reculhidas dins Lo libre dels grands nombres publicat al Trabucaire en 1998), Sang e saba es son tresen libre en occitan. Es conegut e reconegut coma un dels prosators mai originals de la literatura occitan d'ara.


Libres illustrats + CD - Letras d'Òc

Las edicions Letras d'Òc propausan una ofèrta especiala de tres libres illustrats + CD.

Los tres libres son : Lo Capaironet roge de Ch. Perrault, Lo Rei dels Corbasses de J.-F. Bladé e L’Ostal dels lops d’A. Lagarda.

Las illustracions son de S. Vissière, los enregistraments son de Sèrgi Carles.

Ensag : 'Muret 1213' de Martín Alvira Cabrer

L'editor Vent Terral ven de publicar lo libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, un ensag sus la famosa batalha.

Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...