del-cros-a-l-araireDel cròs a l'araire - Gérard Gorgues
Traducion occitana de Jòrdi Raffanel - Centre Occitan Rochegude - Albi - 2014

Presentacion de Ramon Ginolhac dins la revista Lo Diari (numèro 22, 2014) - Lo libre Del cròs a l'araire ven d'èsser publicat pel Centre Occitan Rochegude. Es la traduccion en lenga nòstra del roman De la mine au labour de Gérard Gorgues, autor plan conegut dins lo Caramausin. La revirada es l'òbra de Jòrdi Raffanel que coneis lo trabalh de la tèrra e lo trabalha de la mina.

L'accion se debana dins lo periòde 1900-1914 a Caramauç, Blaia, Labastida Gavaussa, Sant Benesech... Lo libre presenta la vida dels minaires : lo dur trabalh al cròs, los dangièrs, las luchas contra lo Marqués per se melhorar la vida. D'unes son de minaires-païsans, estacats a lor borieta, un trabalh suplementari que lor permet de portar ajuda als minaires en dificultat al moment de las caumas. Trobam aquí una presentacion fisèla de la vida tradicionala al campèstre en 1900, l'ajuda entre pichons proprietaris, los que son pel Marqués coma los que sostenon Jaurés, la vida vidanta dins la lenga parlada pel pòple.

Joan Jaurés es present dins una part bèla de las 256 paginas : fàcia al Marqués, es l'aparaire dels minaires e dels verièrs ; en retorn, a besonh d'eles per èsser elegit deputat e las campanhas electoralas èran acarnassidas. Cent ans après son assasinat, la nauta figura del deputat de Caramauç es presenta dins aquel libre coma se viviá encara d'uèi.

Aquela publicacion es una de las manifestacion del Centre Occitan Rocheguda per l'annada Jaurés.

Del cròs a l'araire es en venda al Centre Occitan Rocheguda, 28, carrièra Rocheguda a Albi al prètz de 18 èuros.

Ramon Ginolhac

*

Ligams :

  • site de l'editor [aquí]
  • critica de Sèrgi Viaule pel Jornalet [aquí]
  • presentacion de La dépêche [aquí]

Bruèissa o fadarèla ? - Jaumet Demèsa

demesa Lo libre Bruèissa o fadarèla ? de Jaumet Demèsa sortiguèt en 2019. Aquò's un roman policièr per la joventud.

L'istòria se debana del temps de la fèsta d'Aloin. Un jove colegian es victima, en escotèr, d'un accident, la colpa a un menaire capbord que fugís. Sos amics e amigas, jos l'impuls d'Agata, genta e ardida filha d'unes quinze ans, se meton a cercar l'òme que la polícia arriba pas a trobar.

Los fors et costuma de Bearn

fors-e-costumas Fors et Costumas de Bearn, edicion establida per Joan Eygun, tèxt original de 1552 (Letra d'òc, 2010, 29 èuros, 320 paginas).

Presentacion de l'editor – En 1551-1552, los fòrs antics de Bearn qu'estón reformats peu Senhor soviran de Bearn, Enric II, e los Estats de Bearn tà melhorar e modernizar lo foncionament de l'Estat e de la Justícia. Vertadèr monument istoric e testimoniatge simbolic de las libertats bearnesas, los Fors et costumas de Bearn publicats a Pau en 1552 que son tanben lo prumèr libe imprimit en occitan gascon.

Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.