del-cros-a-l-araireDel cròs a l'araire - Gérard Gorgues
Traducion occitana de Jòrdi Raffanel - Centre Occitan Rochegude - Albi - 2014

Presentacion de Ramon Ginolhac dins la revista Lo Diari (numèro 22, 2014) - Lo libre Del cròs a l'araire ven d'èsser publicat pel Centre Occitan Rochegude. Es la traduccion en lenga nòstra del roman De la mine au labour de Gérard Gorgues, autor plan conegut dins lo Caramausin. La revirada es l'òbra de Jòrdi Raffanel que coneis lo trabalh de la tèrra e lo trabalha de la mina.

L'accion se debana dins lo periòde 1900-1914 a Caramauç, Blaia, Labastida Gavaussa, Sant Benesech... Lo libre presenta la vida dels minaires : lo dur trabalh al cròs, los dangièrs, las luchas contra lo Marqués per se melhorar la vida. D'unes son de minaires-païsans, estacats a lor borieta, un trabalh suplementari que lor permet de portar ajuda als minaires en dificultat al moment de las caumas. Trobam aquí una presentacion fisèla de la vida tradicionala al campèstre en 1900, l'ajuda entre pichons proprietaris, los que son pel Marqués coma los que sostenon Jaurés, la vida vidanta dins la lenga parlada pel pòple.

Joan Jaurés es present dins una part bèla de las 256 paginas : fàcia al Marqués, es l'aparaire dels minaires e dels verièrs ; en retorn, a besonh d'eles per èsser elegit deputat e las campanhas electoralas èran acarnassidas. Cent ans après son assasinat, la nauta figura del deputat de Caramauç es presenta dins aquel libre coma se viviá encara d'uèi.

Aquela publicacion es una de las manifestacion del Centre Occitan Rocheguda per l'annada Jaurés.

Del cròs a l'araire es en venda al Centre Occitan Rocheguda, 28, carrièra Rocheguda a Albi al prètz de 18 èuros.

Ramon Ginolhac

*

Ligams :

  • site de l'editor [aquí]
  • critica de Sèrgi Viaule pel Jornalet [aquí]
  • presentacion de La dépêche [aquí]

Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.

S.T.O - Lo tust de tres letras - Régine Hugounenq

sto En setembre de 2019 sortissiá a cò de l'editor Euromedit lo libre S.T.O – Lo tust de tres letras

Lo livre es en version bilingüe occitan/francés.

Presentacion – Lo 16 de febrièr de 1943, lo governament de Vichy publiquèt una lei que congreava lo « Servici del Trabalh Obligatòri » (STO) en Alemanha. Seguèt la requisicion de las classas 1920, 21 e 22. Se la màger part dels joves escotèron, n'i a que se volguèron pas plegar a la lei.

Las aventuras de Rainard e Isengrin

Letras d'Òc publiquèt en 2017 l'adaptacion per Andrieu Lagarda dels racontes mai coneguts del famós Roman de Renart. Dins una lenga blosa e aisida, descobriretz totas las rusas de la mandra e los torns que jòga a son compaire, lo lop Isengrin.

I tornaretz trobar tanben lo corbàs Tiecelin e son formatge saborós, lo poton de patz de Rainard e de la mesenga, las caças del rei Nòble, lo leon, Cantaclar lo pol tant fièr coma finòt o lo panatòri de las anguialas e dels cambajons.