imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.

Pichon nòble de Salas en Albigés, Imbèrt de Salas, participa a la revòlta. Faidit, se convertís a la fe dels bons òmes, que, per eles, Montsegur es lo darrièr recapte. A per foncion de guidar e d’escortar los cresents que i mòntan, per consultar los pus egrègis d’entre eles, e se’n tòrnan.

En 1242, fa partida del comando que davala a Avinhonet per i matar los enquesidors. Defensor de Montsegur coma sergent d’armas, de mai de 1243 a la redicion del castèl lo 16 de març de 1244, es questionat longament pels enquesidors, e nos daissa aital un testimoniatge capital sul sètge.

Los autors :

Bernard Mahoux - romancièr e autor d’una saga suls Trencabèl, restituís, a partir de las donadas istoricas, çò que poguèt èsser la vida riscada d’aqueste eròi exemplar, fidèl a sas valors reiralas dins aqueles temps trebols.

Jean-Louis Biget - especialista del catarisme e de l’istòria religiosa de l’Edat Mejana, conta e tòrna plaçar dins lor contèxt totes los eveniments atestats de sa vida.

Suls traductors :

Jòrdi Raffanel - reçentament (2014) revirèt en occitan lo roman de Gérard Gorgues De la mine au labour. Lo libre Del cròs a l'araire es disponible al Centre Occitan Rochegude a Albi.

Jòrdi Blanc - escrivan (Jaurés e Occitània prèmi Paul Froment 1985 e Joan Bodon 1987), traductor (L'òme que plantava d'arbre, Lo Princilhon) e editor. Bailetja las edicions Vent Terral dempuèi 1973.


Parladissas animalas - Gèli Combas

Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.

Mistral abans 'Mirèio' - Maria-Clàudia Gastou

mistral-abans-mireio-claudia-gastou Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859) de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).

Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.

Sul libre 'Le couteau sur la langue' de René Merle

couteau-sur-la-langue-merle Un article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.