imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.

Pichon nòble de Salas en Albigés, Imbèrt de Salas, participa a la revòlta. Faidit, se convertís a la fe dels bons òmes, que, per eles, Montsegur es lo darrièr recapte. A per foncion de guidar e d’escortar los cresents que i mòntan, per consultar los pus egrègis d’entre eles, e se’n tòrnan.

En 1242, fa partida del comando que davala a Avinhonet per i matar los enquesidors. Defensor de Montsegur coma sergent d’armas, de mai de 1243 a la redicion del castèl lo 16 de març de 1244, es questionat longament pels enquesidors, e nos daissa aital un testimoniatge capital sul sètge.

Los autors :

Bernard Mahoux - romancièr e autor d’una saga suls Trencabèl, restituís, a partir de las donadas istoricas, çò que poguèt èsser la vida riscada d’aqueste eròi exemplar, fidèl a sas valors reiralas dins aqueles temps trebols.

Jean-Louis Biget - especialista del catarisme e de l’istòria religiosa de l’Edat Mejana, conta e tòrna plaçar dins lor contèxt totes los eveniments atestats de sa vida.

Suls traductors :

Jòrdi Raffanel - reçentament (2014) revirèt en occitan lo roman de Gérard Gorgues De la mine au labour. Lo libre Del cròs a l'araire es disponible al Centre Occitan Rochegude a Albi.

Jòrdi Blanc - escrivan (Jaurés e Occitània prèmi Paul Froment 1985 e Joan Bodon 1987), traductor (L'òme que plantava d'arbre, Lo Princilhon) e editor. Bailetja las edicions Vent Terral dempuèi 1973.


'Domnina' de Pau Arena

mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.

Le vrai visage d'Eugène Le Roy

le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.