imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.

Pichon nòble de Salas en Albigés, Imbèrt de Salas, participa a la revòlta. Faidit, se convertís a la fe dels bons òmes, que, per eles, Montsegur es lo darrièr recapte. A per foncion de guidar e d’escortar los cresents que i mòntan, per consultar los pus egrègis d’entre eles, e se’n tòrnan.

En 1242, fa partida del comando que davala a Avinhonet per i matar los enquesidors. Defensor de Montsegur coma sergent d’armas, de mai de 1243 a la redicion del castèl lo 16 de març de 1244, es questionat longament pels enquesidors, e nos daissa aital un testimoniatge capital sul sètge.

Los autors :

Bernard Mahoux - romancièr e autor d’una saga suls Trencabèl, restituís, a partir de las donadas istoricas, çò que poguèt èsser la vida riscada d’aqueste eròi exemplar, fidèl a sas valors reiralas dins aqueles temps trebols.

Jean-Louis Biget - especialista del catarisme e de l’istòria religiosa de l’Edat Mejana, conta e tòrna plaçar dins lor contèxt totes los eveniments atestats de sa vida.

Suls traductors :

Jòrdi Raffanel - reçentament (2014) revirèt en occitan lo roman de Gérard Gorgues De la mine au labour. Lo libre Del cròs a l'araire es disponible al Centre Occitan Rochegude a Albi.

Jòrdi Blanc - escrivan (Jaurés e Occitània prèmi Paul Froment 1985 e Joan Bodon 1987), traductor (L'òme que plantava d'arbre, Lo Princilhon) e editor. Bailetja las edicions Vent Terral dempuèi 1973.


Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.

Sul libre de Roland Pécout 'Agach occitan'

agach-occitan-pecoutDins la revista Lenga e País d'òc n° 43 en 2005, Marie-Jeanne Verny presentava tres cronicas eissidas del libre de Roland Pécout Agach occitan. Extrach :

Tres cronicas de Agach occitan de Roland Pécout
Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry1, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pécout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

Nani Monsur - Robèrt Lafont

nani-monsur Nani Monsur de Robèrt Lafont (Vent Terral, 5 èuros, 11 x 18 cm, 122 paginas).

Presentacion de l'editor : "Lo Nani Monsur de l’autor es dialectic coma es critic. Robèrt Lafont i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir."