imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.

Pichon nòble de Salas en Albigés, Imbèrt de Salas, participa a la revòlta. Faidit, se convertís a la fe dels bons òmes, que, per eles, Montsegur es lo darrièr recapte. A per foncion de guidar e d’escortar los cresents que i mòntan, per consultar los pus egrègis d’entre eles, e se’n tòrnan.

En 1242, fa partida del comando que davala a Avinhonet per i matar los enquesidors. Defensor de Montsegur coma sergent d’armas, de mai de 1243 a la redicion del castèl lo 16 de març de 1244, es questionat longament pels enquesidors, e nos daissa aital un testimoniatge capital sul sètge.

Los autors :

Bernard Mahoux - romancièr e autor d’una saga suls Trencabèl, restituís, a partir de las donadas istoricas, çò que poguèt èsser la vida riscada d’aqueste eròi exemplar, fidèl a sas valors reiralas dins aqueles temps trebols.

Jean-Louis Biget - especialista del catarisme e de l’istòria religiosa de l’Edat Mejana, conta e tòrna plaçar dins lor contèxt totes los eveniments atestats de sa vida.

Suls traductors :

Jòrdi Raffanel - reçentament (2014) revirèt en occitan lo roman de Gérard Gorgues De la mine au labour. Lo libre Del cròs a l'araire es disponible al Centre Occitan Rochegude a Albi.

Jòrdi Blanc - escrivan (Jaurés e Occitània prèmi Paul Froment 1985 e Joan Bodon 1987), traductor (L'òme que plantava d'arbre, Lo Princilhon) e editor. Bailetja las edicions Vent Terral dempuèi 1973.


Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.

A l'ombra d'un manguièr

a-l-ombra-d-un-manguier-chaire L'Institut d'Estudis Occitans d'Aude ven de publicar dins la collection Vendémia lo libre : A l'ombra d'un manguièr d'Aurelian de Chaire (56 paginas, format A4).

Lo libre conten las 23 cronicas que Aurelian de Chaire escribèt pendent los sièis meses que passèt en 2014 al Senegal a cò dels païsans de Casamança, per un projècte de solidaritat e de cooperacion agricòla.

Contes Atal - Antonin Perbòsc

contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.