imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.

Pichon nòble de Salas en Albigés, Imbèrt de Salas, participa a la revòlta. Faidit, se convertís a la fe dels bons òmes, que, per eles, Montsegur es lo darrièr recapte. A per foncion de guidar e d’escortar los cresents que i mòntan, per consultar los pus egrègis d’entre eles, e se’n tòrnan.

En 1242, fa partida del comando que davala a Avinhonet per i matar los enquesidors. Defensor de Montsegur coma sergent d’armas, de mai de 1243 a la redicion del castèl lo 16 de març de 1244, es questionat longament pels enquesidors, e nos daissa aital un testimoniatge capital sul sètge.

Los autors :

Bernard Mahoux - romancièr e autor d’una saga suls Trencabèl, restituís, a partir de las donadas istoricas, çò que poguèt èsser la vida riscada d’aqueste eròi exemplar, fidèl a sas valors reiralas dins aqueles temps trebols.

Jean-Louis Biget - especialista del catarisme e de l’istòria religiosa de l’Edat Mejana, conta e tòrna plaçar dins lor contèxt totes los eveniments atestats de sa vida.

Suls traductors :

Jòrdi Raffanel - reçentament (2014) revirèt en occitan lo roman de Gérard Gorgues De la mine au labour. Lo libre Del cròs a l'araire es disponible al Centre Occitan Rochegude a Albi.

Jòrdi Blanc - escrivan (Jaurés e Occitània prèmi Paul Froment 1985 e Joan Bodon 1987), traductor (L'òme que plantava d'arbre, Lo Princilhon) e editor. Bailetja las edicions Vent Terral dempuèi 1973.


Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.

Atlàs Lingüistic de Provença

atlas-provenca-4 La langue d'oc telle qu'on la parle. Autors : Jean-Claude Bouvier e Claude Martel. Atlas Linguistique, Provence, 4 (Edicions Alpes de Lumière, 2016, 320 paginas, 60,50 €).

Lo volum 4 de l'Atlàs Lingüistic de Provença corona aquela òbra monumentala començada dempuèi mai de 50 ans e dedicada a la lenga provençala. Nos esclaira sus la reparticion dels parlars entre Alps e Mediterranèa.

Lo siège de Cadarossa

lo-siege-de-cadarossa-joan-b-fabreEn 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.

Un incontornable de las letras occitanas. Una novèla reedicion seriá plan venguda.