la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.

Lo libre compren tres novèlas, La Caraco ; Lou regrét de Peire Guilhem ; Lou Palangre ; caduna a son èime particulièr e mòstra la diversitat de l'engèni de l'autor.

La Caraco es una idila de Camarga ont lo còr d'un gardian es abrandat pels uèlhs negres e la pèl maurèla d'una caraco. Garda son secret dins son trefons sens gausar jamai parlar e òm sentís la grandor de sa sofrença lo jorn ont la caraco, aucèl de pasatge, fòranisa e l'abandona.

Amb Lo regrèt de Peire Guilhem dintram dins lo mond dels toreros ; fasèm coneissença amb Pèire Guilhem, lo gardian d'ont lo còr s'endolentís en vejent los paures chavals estripats per la banas dels taures ; per ne salvar un, lo Pavon, qu'aviá monta autres còps, es prest a sacrificar son argent e mème son amor.

Lou Palangre, vous remena coma un conte d'Edgard Poe ; òm seguís lo progrés dels remòrds que rosegan lo còrs del gardian Pèire Gargan e l'òm vei arribar amb espant lo moment ont lo paure òme, atirat per l'aiga coma la lauseta per lo miralh, anirà cabussar dins lo gorg.

Cal legir aquelas tres novèlas per aver una idèa de la manièra de Jousé d'Arbaud. Poeta de primièra, s'es mostrat prosator requist tant dins La Bestio dóu Vaccarés que dins La Caraco ; lo Felibrige deu èsser fièr d'aver d'òmes coma Jousé d'Arbaud qu'i fan onor a lo fan coneisse dins totes lo caires de la França.

Lo libre es admirablament editat e deu ondrar tota bibliotèca felibrenca.


Vida de Joan Larsinhac - Robèrt Lafont

joan-larsinhac-robert-lafontPublicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.

Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.

Un classic.

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Cap a China

cap-a-china Cap a China tèxtes de P. Loti, C. Cabayé, O. Wynd, traduccions de Miquèla Cabayé-Ramòs (Edition des regionalisme, 11 €, 2015, 114 paginas).

Presentacion - Cap a China es un libre de viatge. Lo temps d’una traversada aquò’s, revirats e presentats en lenga nòstra per l’escrivana Miquèla Cabayé-Ramòs, los racontes de tres viatges cap a una meteissa destinacion geografica : China.