la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.

Lo libre compren tres novèlas, La Caraco ; Lou regrét de Peire Guilhem ; Lou Palangre ; caduna a son èime particulièr e mòstra la diversitat de l'engèni de l'autor.

La Caraco es una idila de Camarga ont lo còr d'un gardian es abrandat pels uèlhs negres e la pèl maurèla d'una caraco. Garda son secret dins son trefons sens gausar jamai parlar e òm sentís la grandor de sa sofrença lo jorn ont la caraco, aucèl de pasatge, fòranisa e l'abandona.

Amb Lo regrèt de Peire Guilhem dintram dins lo mond dels toreros ; fasèm coneissença amb Pèire Guilhem, lo gardian d'ont lo còr s'endolentís en vejent los paures chavals estripats per la banas dels taures ; per ne salvar un, lo Pavon, qu'aviá monta autres còps, es prest a sacrificar son argent e mème son amor.

Lou Palangre, vous remena coma un conte d'Edgard Poe ; òm seguís lo progrés dels remòrds que rosegan lo còrs del gardian Pèire Gargan e l'òm vei arribar amb espant lo moment ont lo paure òme, atirat per l'aiga coma la lauseta per lo miralh, anirà cabussar dins lo gorg.

Cal legir aquelas tres novèlas per aver una idèa de la manièra de Jousé d'Arbaud. Poeta de primièra, s'es mostrat prosator requist tant dins La Bestio dóu Vaccarés que dins La Caraco ; lo Felibrige deu èsser fièr d'aver d'òmes coma Jousé d'Arbaud qu'i fan onor a lo fan coneisse dins totes lo caires de la França.

Lo libre es admirablament editat e deu ondrar tota bibliotèca felibrenca.


La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

Libre - 'La technique et le temps' - Bernard Stiegler

mars L'editor Fayard, ven de tornar editar (2018) en un volum titolat La technique et le temps los tres primièrs libres de Bernard Stiegler sus la tecnica.

Dins aqueles libres Bernard Stiegler pausèt las fondamentas de sa teoria. Aquela propausada a la debuta de l'èra del numeric, foguèt saludada coma un eveniment.

Lo secrèt de Juli - Sèrgi Gairal

Cronicas de Camparièrs Lo darrièr libre de Sèrgi Gairal ven de sortir pendent l'estiu de 2020. Se dis Lo secrèt de Juli.

Es en pensant a son amic Stéphane que Sèrgi Gairal a escrich aqueste roman. L’a escrich per el e per los que, coma el, se desplaçan sus una cadièra de ròdas, pus globalament per las personas victimas dels accidents de la vida.