lodeva Presentacion del libre facha per la conferéncias DUOC de Tolosa en octobre de 2015.

Lo libre que presenta Éliane Gauzit es un obratge collectiu que recampa 31 contribucions. Es consagrat als diferents domènis ont la lenga occitana a pogut – e pòt encara – èstre emplegada dins la vila de Lodeva, dins Erau e dins sa region.

La desmarcha es originala pr’amor que la diversitat dels esclairatges permet un balisatge relativament exaustiu de la question, sus un territòri circonscrich. De tals trabalhs son rars. Possedissèm d’antologias regionalas, totes centradas exclusivament sus la produccion literària, mas pas res de tan complet.

Contràriament, en efièch, a una practica longtemps correnta, l’apròchi se limita pas a las formas mai valorizadas de la cultura (la literatura, per exemple) mas s’espandís a de formas de creacion culturala longtemps desvalorizadas (contes, expressions « popularas », cançons...) coma tanben a de practicas culturalas al sens larg (trabalhs viticòlas, activitats festivas...). Aquel apròchi global constituís un dels atots de l’entrepresa menada per Éliana Gauzit.

Lo volum es acompanhat d’un CD que permet de completar la lectura per l’audicion d’unes dels tèxtes publicats. Aqueles documents de primièra man forniràn de donadas als lingüistas mas satisfaràn mai que mai los curioses e totes los que s’interèssan a la valorizacion e a la transmission del patrimòni jos totas sas formas.

Nascuda a Lodeva, Éliane Gauzit a recampat tre son adolescéncia de documents que pertòcan la cultura occitana e mai particularament la cançon de tradicion orala. Engenhaira d’estudis a l’Universitat de Peitieus, es l’autora de divèrsas publicacions dins aquel domeni (recuèlhs, articles).

Lodeva, ciutat occitana
Contribucions gropadas e armonizadas per Éliane Gauzit
392 paginas – 16 x 24 cm – 25 € – ISBN : 978-2-8107-0314-2


Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

'La paciéncia de l'ase' de Cristian Laus

Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.

Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.