lodeva Presentacion del libre facha per la conferéncias DUOC de Tolosa en octobre de 2015.

Lo libre que presenta Éliane Gauzit es un obratge collectiu que recampa 31 contribucions. Es consagrat als diferents domènis ont la lenga occitana a pogut – e pòt encara – èstre emplegada dins la vila de Lodeva, dins Erau e dins sa region.

La desmarcha es originala pr’amor que la diversitat dels esclairatges permet un balisatge relativament exaustiu de la question, sus un territòri circonscrich. De tals trabalhs son rars. Possedissèm d’antologias regionalas, totes centradas exclusivament sus la produccion literària, mas pas res de tan complet.

Contràriament, en efièch, a una practica longtemps correnta, l’apròchi se limita pas a las formas mai valorizadas de la cultura (la literatura, per exemple) mas s’espandís a de formas de creacion culturala longtemps desvalorizadas (contes, expressions « popularas », cançons...) coma tanben a de practicas culturalas al sens larg (trabalhs viticòlas, activitats festivas...). Aquel apròchi global constituís un dels atots de l’entrepresa menada per Éliana Gauzit.

Lo volum es acompanhat d’un CD que permet de completar la lectura per l’audicion d’unes dels tèxtes publicats. Aqueles documents de primièra man forniràn de donadas als lingüistas mas satisfaràn mai que mai los curioses e totes los que s’interèssan a la valorizacion e a la transmission del patrimòni jos totas sas formas.

Nascuda a Lodeva, Éliane Gauzit a recampat tre son adolescéncia de documents que pertòcan la cultura occitana e mai particularament la cançon de tradicion orala. Engenhaira d’estudis a l’Universitat de Peitieus, es l’autora de divèrsas publicacions dins aquel domeni (recuèlhs, articles).

Lodeva, ciutat occitana
Contribucions gropadas e armonizadas per Éliane Gauzit
392 paginas – 16 x 24 cm – 25 € – ISBN : 978-2-8107-0314-2


Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.

La Canson del País

cancon-del-pais-oliveira La Canson del país de Élodie de Oliveira (Universitat de París-Sorbona, París IV). Avèm besonh d’una edicion critica per (tornar) legir Joan Bodon ?

Editor : Section Française de l'Association internationale d'etudes occitanes

*

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.