Las edicions A l'asard Bautezar ! venon de tornar editar (2014) los Nadals de Saboly.

Los Nadals de Nicolas Saboly fan part de l'imaginari provençal. Aquela òbra es una referéncia, un clasic per totes los occitans.

Ne coneissètz, n'avètz cantatz qualques uns, segur e benlèu sens o saber. Qual es l'autor ? Avètz oblidadas las paraulas ?

Aquela polida edicion d'après las edicions originalas paregudas de son vivent vos permetrà de tornar trobar la memòria e de mièlhs presar l'òbra.

Lo libre aprestat per Henri Moucadel presenta l'edicion complèta amb revirada francesa e comentaris, apond çò que cal per precisar e esclairar los tèxtes, que d'unes tròces pòdon semblar enigmatics al lector pauc familhièr amb la lenga d'aquel temps.

L'avant-dire es de Claude Mauron. Escriu : « La pérennité des Noëls provençaux de Nicolas Saboly est, pour les Provençaux, un fait si naturel qu'ils risquent d'en oublier l'aspect miraculeux : est-il d'autres textes qui, quatre siècles après la naissance de leur auteur, figurent toujours en bonne place dans la mémoire populaire ? »

Lo libre conten seissanta nòu cants de Nadal en provençal per la part màger, dins lor grafia originala. A la seguida Lou Reviro-meinage, un pamflet politic del meteis autor, suls borrolhs que i aguèt en Avinhon al mièg del sègle XVII. Aquí tanben l'editor nos balha lo tèxte original, la revirada en francés e de nòtas.

En complement, un quasèrn polidament illustrat, titolat Sur les traces de Nicolas Saboly, balha d'indicacions biographicas, mai qualques particions.

*

Los Nadals de Nicolas Saboly (A l'asard Bautezar ! 2014, 24 x 18 cm, bilingüe occitan e francés, 448 paginas, libre brocat, cobèrta sopla plastificada amb rebats).


Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Qu'est-ce que la littérature bretonne ?

litterature-bretonneSul libre de Yves Le Berre, Qu'est-ce que la littérature bretonne ? Essais de critique littéraire, XVe-XXe siècle, un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 81, automne de 2006.

Dos escolans d'Yves Le Berre, professor emerit de celtic a l'Universitat de Bretanha occidentala (Brest), an agut l'idèa tras que bòna de reünir dins un libre polidament estampat e presentat una part importanta deis estudis que son mèstre e amic aviá publicats, mai que mai entre 1986 e 1995, dins de revistas ò de volums collectius sovent de mau trobar, mai que mai en fòra de Bretanha.

'Conversacion en Sicília' d'Elio Vittorini

conversacion-en-sicilia-elio-vittorini Un article de Cristian Rapin dins Lo lugarn (numèro 82) sus la traducion occitana del libre de Elio Vittorini Conversacion en Sicília.

Lo Gai Saber publica cada annada un numèro especial jos fòrma d’un libròt. Conversacion en Sicília que ven de sortir n’es un exemple remarcable.