Las edicions A l'asard Bautezar ! venon de tornar editar (2014) los Nadals de Saboly.

Los Nadals de Nicolas Saboly fan part de l'imaginari provençal. Aquela òbra es una referéncia, un clasic per totes los occitans.

Ne coneissètz, n'avètz cantatz qualques uns, segur e benlèu sens o saber. Qual es l'autor ? Avètz oblidadas las paraulas ?

Aquela polida edicion d'après las edicions originalas paregudas de son vivent vos permetrà de tornar trobar la memòria e de mièlhs presar l'òbra.

Lo libre aprestat per Henri Moucadel presenta l'edicion complèta amb revirada francesa e comentaris, apond çò que cal per precisar e esclairar los tèxtes, que d'unes tròces pòdon semblar enigmatics al lector pauc familhièr amb la lenga d'aquel temps.

L'avant-dire es de Claude Mauron. Escriu : « La pérennité des Noëls provençaux de Nicolas Saboly est, pour les Provençaux, un fait si naturel qu'ils risquent d'en oublier l'aspect miraculeux : est-il d'autres textes qui, quatre siècles après la naissance de leur auteur, figurent toujours en bonne place dans la mémoire populaire ? »

Lo libre conten seissanta nòu cants de Nadal en provençal per la part màger, dins lor grafia originala. A la seguida Lou Reviro-meinage, un pamflet politic del meteis autor, suls borrolhs que i aguèt en Avinhon al mièg del sègle XVII. Aquí tanben l'editor nos balha lo tèxte original, la revirada en francés e de nòtas.

En complement, un quasèrn polidament illustrat, titolat Sur les traces de Nicolas Saboly, balha d'indicacions biographicas, mai qualques particions.

*

Los Nadals de Nicolas Saboly (A l'asard Bautezar ! 2014, 24 x 18 cm, bilingüe occitan e francés, 448 paginas, libre brocat, cobèrta sopla plastificada amb rebats).


Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.