Las edicions A l'asard Bautezar ! venon de tornar editar (2014) los Nadals de Saboly.

Los Nadals de Nicolas Saboly fan part de l'imaginari provençal. Aquela òbra es una referéncia, un clasic per totes los occitans.

Ne coneissètz, n'avètz cantatz qualques uns, segur e benlèu sens o saber. Qual es l'autor ? Avètz oblidadas las paraulas ?

Aquela polida edicion d'après las edicions originalas paregudas de son vivent vos permetrà de tornar trobar la memòria e de mièlhs presar l'òbra.

Lo libre aprestat per Henri Moucadel presenta l'edicion complèta amb revirada francesa e comentaris, apond çò que cal per precisar e esclairar los tèxtes, que d'unes tròces pòdon semblar enigmatics al lector pauc familhièr amb la lenga d'aquel temps.

L'avant-dire es de Claude Mauron. Escriu : « La pérennité des Noëls provençaux de Nicolas Saboly est, pour les Provençaux, un fait si naturel qu'ils risquent d'en oublier l'aspect miraculeux : est-il d'autres textes qui, quatre siècles après la naissance de leur auteur, figurent toujours en bonne place dans la mémoire populaire ? »

Lo libre conten seissanta nòu cants de Nadal en provençal per la part màger, dins lor grafia originala. A la seguida Lou Reviro-meinage, un pamflet politic del meteis autor, suls borrolhs que i aguèt en Avinhon al mièg del sègle XVII. Aquí tanben l'editor nos balha lo tèxte original, la revirada en francés e de nòtas.

En complement, un quasèrn polidament illustrat, titolat Sur les traces de Nicolas Saboly, balha d'indicacions biographicas, mai qualques particions.

*

Los Nadals de Nicolas Saboly (A l'asard Bautezar ! 2014, 24 x 18 cm, bilingüe occitan e francés, 448 paginas, libre brocat, cobèrta sopla plastificada amb rebats).


Marcovaldo - Italo Calvino

Marcovaldo L'editor Edites-moi ! ven de publicar en 2020 una traduccion occitana del libre d'Italo Calvino : Marcovaldo.

Lo tèxt original en italian es estat traduch per Miquèl Pedussaud. Las illustracions son d'Edouard Monneau.

Dins aqueles vint contes cortets, seguissèm Marcovaldo dins d’aventuras estonantas, plenas de fantasiá e de poesia, pintradas amb gaubi e unmanitat per Italo Calvino.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.