Las edicions A l'asard Bautezar ! venon de tornar editar (2014) los Nadals de Saboly.

Los Nadals de Nicolas Saboly fan part de l'imaginari provençal. Aquela òbra es una referéncia, un clasic per totes los occitans.

Ne coneissètz, n'avètz cantatz qualques uns, segur e benlèu sens o saber. Qual es l'autor ? Avètz oblidadas las paraulas ?

Aquela polida edicion d'après las edicions originalas paregudas de son vivent vos permetrà de tornar trobar la memòria e de mièlhs presar l'òbra.

Lo libre aprestat per Henri Moucadel presenta l'edicion complèta amb revirada francesa e comentaris, apond çò que cal per precisar e esclairar los tèxtes, que d'unes tròces pòdon semblar enigmatics al lector pauc familhièr amb la lenga d'aquel temps.

L'avant-dire es de Claude Mauron. Escriu : « La pérennité des Noëls provençaux de Nicolas Saboly est, pour les Provençaux, un fait si naturel qu'ils risquent d'en oublier l'aspect miraculeux : est-il d'autres textes qui, quatre siècles après la naissance de leur auteur, figurent toujours en bonne place dans la mémoire populaire ? »

Lo libre conten seissanta nòu cants de Nadal en provençal per la part màger, dins lor grafia originala. A la seguida Lou Reviro-meinage, un pamflet politic del meteis autor, suls borrolhs que i aguèt en Avinhon al mièg del sègle XVII. Aquí tanben l'editor nos balha lo tèxte original, la revirada en francés e de nòtas.

En complement, un quasèrn polidament illustrat, titolat Sur les traces de Nicolas Saboly, balha d'indicacions biographicas, mai qualques particions.

*

Los Nadals de Nicolas Saboly (A l'asard Bautezar ! 2014, 24 x 18 cm, bilingüe occitan e francés, 448 paginas, libre brocat, cobèrta sopla plastificada amb rebats).


La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

Ròse-Alps, tèrra de trobadors - J.-C. Rixte

Rhône-Alpes, terre de troubadours de Jean-Claude Rixte. Libre publicat en 2015 per las edicions EMCC.

En 256 paginas l'obratge presenta una colleccion de tèxtes occitans de l'Edat Mejana.

Los autors causits son originaris del nòrd occitan : Vivarés e Dalfinat mai que mai. Mas an alargat lo domèni fins al Piemont que l'occitan, alara, i èra emplegat.

Esclarmonda de Perelha, martira catara - Raimonda Tricoire

perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.